Fa un any que un grup d’amics procedents de diferents punts de la geografia: Barcelona, Calaf, Moià, Artés, Manresa, Sant Cugat, l’Ametlla del Vallès vam fer un dejuni de tres dies -només preniem aigua- a Rocafort del Bages a l’antiga Rectoria Casa Santa Maria de les orenetes, per reclamar-exigir l’alliberament dels nostres presos polítics i el retorn a casa dels exiliats.
Records d’un entranyable espai de conversa, alguns no ens coneixíem. Debats, caminades, trobades amb la gent del poble, poble que, quan jo era petita, hi anàvem a passar el mes d’agost amb els avis materns.
Tres dies pel record moguts per l’esperança: que els presos fossin alliberats i els exiliats tornessin a casa amb llurs families. I, què ha passat? On som?
Tot segueix igual, les families enyorades, els que ho han mangonejat a les ordres del govern que tot ho mana des de Madrid, fent l’orni.
I nosaltres?
Des de casa sotmesos per la pandèmia, tampoc fem accions que instin a l’alliberament.
Podries ser tu, els teus fills, els teus pares, jo… Mobilitzem-nos per tal que recuperin la vida, la llibertat, la familia, els amics, i que, els responsables rebin el càstic merescut, al menys, similar al que han patit i pateixen els nostres amics.
El seu pecat? Ser catalans….
blog de Montserrat Ponsa 
Montserrat aquest matí hem parlat !!
Nosaltres squí a Gracia, a la plaça de la Vila ens reunim per exigir la llibertat del presos polítics ! en absolut mareixen estar a la presó
Me gustaMe gusta