Si és hora de mort, la medicina és a l’hort.

No he trobat aquest refrany en cap referència, però es repeteix.  És del Bages, la meva terra. I quanta raó, quan és l’hora assenyalada ningú no  se n’escapa. Me’ l va repetir una de les meves germanes i el trobo veraç. Triar dia hora i lloc? No crec arribi mai Ni ganes. Millor sigui per sorpresa, ningú no la vol a prop. Vet aquí la referència de la dita: la medicina és a l’hort… Avui no hi ha horts. A la gent de la meva generació ens va tocar viure temps complicats, però, saben? érem feliços amb poca cosa. Recordo els meus primers set anys de vida i els posaria com exemple de felicitat total. Ni cine ni teatre ni piscines ni vestits de marca. Jugar al carrer, banyar-nos al riu o a la riera, estrenar un vestit de roba aprofitada, d’algú a qui ja no li anava be.

   Segur que els que així pensem/obrem, podem tenir gran rol per millorar la conducta d’aquesta societat consumista que entre tots hem deixat que fes ús de les nostres vides per no saber dir  no quan calia i és urgent fer-ho. Hem d’ajudar a preservar la natura davant dels riscs anunciats. Tampoc no hem de permetre que mentre alguns s’ofeguen amb diners, altres no tenen ni per a fer un mos… Hem de descobrir, en tots els moments feréstecs que ens arriben, allò que suposen de positius, malgrat no ens ho sembli: contactes amb persones que desconeixies i veus la seva manera de fer solidària en silenci. Estar prop d’aquells que necessiten suport però no gosen dir que es troben sols, o que els falta l’indispensable, o que no poden sortir a comprar o caminar per no tenir qui els acompanyi. Cal ser el seu suport sense fer soroll, la bona feina ha de ser secreta, per la teva satisfacció i prou.

   El pecat del segle XXI més sovintejat és l’oblit. Quan algú triomfa públicament, les mosques l’envolten. El senzills i de major edat No interessem a ningú. Hi ha una paraula que m’agrada pronunciar humanitat. Era freqüent sentir-la de la boca de l’amic suara desaparegut Pere Casaldàliga,  pou de saviesa, d’amor, de generositat, com mai he trobat a ningú més. La seva senzillesa i bonhomia era com un glop d’aigua fresca quan estaves amb ell a la prelacia de Sâo Félix do Araguaia, aquella caseta senzilla on l’habitació de Dom Pedro ni tan sols no tenia porta. El seu exemple ens ha colpit i encoratjat a tots els que hem tingut la sort d’estar prop seu.

   Tornant a l’enunciat d’aquestes lletres: ningú no sap l’hora de la seva mort. Hem de viure de forma digne perquè, quan arribi, i el metge sigui a l’hort, ens trobi endreçats després d’haver viscut com correspon als sers humans: folrats de dignitat i d’honradesa, sense enveges, embafats sí d’amor i de servei envers aquells que truquen a la porta i també aquells que no gosen fer-ho però els fa falta la nostra ma, la nostra abraçada. No els la neguem!

I avui recuperem les Menges per a la nova normalitat: arròs a la cubana. -I consti que a Cuba ningú el coneix-.

INGREDIENTS. Un ou i un plàtan per comensal, dos grapats d’arròs  per cap, una ceba i salsa de tomàquet (jo la faig sempre natural).

   Sofregirem la ceba laminada a foc suau uns 20 minuts. Afegirem aigua segons sigui la quantitat d’arròs i, quan arrengui el bull , tirarem l’arròs 18 minuts i a escórrer. Farem els ous ferrats que col-locarem al plat dels comensals. A la mateixa paella fregirem els plàtans que posarem prop de l’ou. Amb un got, fer motllos d’arròs i els hi sumarem . I per a la salsa de tomàquet: netejarem i trossejarem tomàquets dels que anomenen de penjar i els posarem en un atuell fondo amb oli, una ceba laminada, sal, pebre i sucre. Li cal foc suau uns 30 minuts. Llesta la cocció, xafem la salsa amb una batedora i ho colem. Llest!

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: