Costa escriure,

pensar sense plorera, mirar endavant. La vida és un gran plor, com canta Raimon…

Seguim caminant, sabem que hi ha molt a fer, molt a evitar. Busquem,  trobem el camí encertat,  recuperem  la joia de viure:  harmonia i serenitat prop dels que estimem i, d’aquells que ens necessiten.

El Confinament ens fa feréstecs, delerosos d’escoltar la veu d’amics i parents encara que només sigui via telefònica.

Intento trucar als que estan com jo, de quintes superiors i necessiten sentir a prop els amics. És reconfortant per ambdues parts la seva i la meva.

Tindrem molt a festejar quan acabi aquest tràngol. Caminarem i revisarem els nostres pobles i ciutats, els nostres racons preferits suara prohibits.  Beurem a la salut dels que hem perdut per la maleïda pandèmia, tots en tenim. Els brindis els arribaran on es trobin, més amunt o més avall, escoltant els nostres clams.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: