pensar sense plorera, mirar endavant. La vida és un gran plor, com canta Raimon…
Seguim caminant, sabem que hi ha molt a fer, molt a evitar. Busquem, trobem el camí encertat, recuperem la joia de viure: harmonia i serenitat prop dels que estimem i, d’aquells que ens necessiten.
El Confinament ens fa feréstecs, delerosos d’escoltar la veu d’amics i parents encara que només sigui via telefònica.
Intento trucar als que estan com jo, de quintes superiors i necessiten sentir a prop els amics. És reconfortant per ambdues parts la seva i la meva.
Tindrem molt a festejar quan acabi aquest tràngol. Caminarem i revisarem els nostres pobles i ciutats, els nostres racons preferits suara prohibits. Beurem a la salut dels que hem perdut per la maleïda pandèmia, tots en tenim. Els brindis els arribaran on es trobin, més amunt o més avall, escoltant els nostres clams.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.