Dolor de mestra. Maribel Servera

Quan només ens queda la poesia, l’amor, l’esperança

Estic amb l’ànima estreta

quan tristament em demana

a veure els nins què faran

cinc hores amb mascareta.

Podran infants de 6 anys,

ara que aprenen a viure,

estrenar aula i companys

sense veure cap somriure?

I si qualque alumne plora

sols no m’hi podré acostar?

És mal de fer consolar

més d’un metre i mig enfora!

I si un nin que consola

un amic seu sense plorar

li hauré de dir a l’escola

no està permès abraçar?

Podran els infants aprendre

enmig de tanta fredor?

Sabré si em poden comprendre

sense veure’ls l’expressió?

Ah, però, tranquil-litat

perquè faran grups estables

per trobar ben aviat

els contagis més probables.

Sense pensar que els nins fan

repàs, esports o teatre

i els grups estables seran

per cada infant més de quatre.

Desconec la solució

però no veig positiva

la deshumanització

de la tasca educativa.

Mira m pels coneixements

i per la feina dels grans

però no ens importen gens

els sentiments dels infants.

Tranquils, podreu deixar-los

a escola, i que hi estiguin,

però a mi que no em diguin

que això sigui educar-los.

.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: