Quan només ens queda la poesia, l’amor, l’esperança
Estic amb l’ànima estreta
quan tristament em demana
a veure els nins què faran
cinc hores amb mascareta.
Podran infants de 6 anys,
ara que aprenen a viure,
estrenar aula i companys
sense veure cap somriure?
I si qualque alumne plora
sols no m’hi podré acostar?
És mal de fer consolar
més d’un metre i mig enfora!
I si un nin que consola
un amic seu sense plorar
li hauré de dir a l’escola
no està permès abraçar?
Podran els infants aprendre
enmig de tanta fredor?
Sabré si em poden comprendre
sense veure’ls l’expressió?
Ah, però, tranquil-litat
perquè faran grups estables
per trobar ben aviat
els contagis més probables.
Sense pensar que els nins fan
repàs, esports o teatre
i els grups estables seran
per cada infant més de quatre.
Desconec la solució
però no veig positiva
la deshumanització
de la tasca educativa.
Mira m pels coneixements
i per la feina dels grans
però no ens importen gens
els sentiments dels infants.
Tranquils, podreu deixar-los
a escola, i que hi estiguin,
però a mi que no em diguin
que això sigui educar-los.
.
blog de Montserrat Ponsa 