Avui fa anys que esperàvem a l’Hospital de Granollers l’arribada del nostre seté fill.
La filla gran era una noia, la seguien cinc nois. Serà una nena o altre noi? Anys ha no era com ara que, de vell antuvi, saben les embarassades si el fill que esperen serà noi o noia.
Els meus parts van ser sempre llargs, les meves al-lèrgies no permetien accelerar-los. El Dr Reixach i el meu espós Oriol tenien temps per anar a dinar, fer petar la xerrada, a vegades sopar i, esperar que aquell nou nat tregués el cap.
El part era emotiu, contemplar quan treia el cap, o si venia de nalgues, procurar que el metge fos aprop per tal que sortís sà i estalvi.
Va ser cap el tard que una preciosa nena va arribar als nostres braços.
No cal fer avinent que els seus al-liats van ser sempre els nois, jocs i escapades al bosc, amagatlls que ara m’entero els servien per a recerques programades entre ells que ara, em fan esborronar.
Enfilar-se als arbres, jugar a futbol amb un equip de nois. Vell-bells records que ajuden a viure! Moltes felicitats! Saps que t’estimo!
