4 de setembre…

Avui fa anys que esperàvem a l’Hospital de Granollers l’arribada del nostre seté fill.

La filla gran era una noia, la seguien cinc nois. Serà una nena o altre noi? Anys ha no era com ara que, de vell antuvi, saben les embarassades si el fill que esperen serà noi o noia.

Els meus parts van ser sempre llargs, les meves al-lèrgies no permetien accelerar-los. El Dr Reixach i el meu espós Oriol tenien temps per anar a dinar, fer petar la xerrada, a vegades sopar i, esperar que aquell nou nat tregués el cap.

El part era emotiu, contemplar quan treia el cap, o si venia de nalgues, procurar que el metge fos aprop per tal que sortís sà i estalvi.

Va ser cap el tard que una preciosa nena va arribar als nostres braços.

No cal fer avinent que els seus al-liats van ser sempre els nois, jocs i escapades al bosc, amagatlls que ara m’entero els servien per a recerques programades entre ells que ara, em fan esborronar.

Enfilar-se als arbres, jugar a futbol amb un equip de nois. Vell-bells records que ajuden a viure! Moltes felicitats! Saps que t’estimo!

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: