Retrobar els amics

Un regal de la Covid-19 és que alguns amics sempre enfeinats -la feina absorbeix més del que caldria-,  et truquin per venir a veure’t, per xerrar. Consti que no parlem només de les desventures que aquesta pandèmia planteja, sinó que, els que tenim certa edat i hem viscut temps difícils, en recordem altres de viscudes de quan res era fàcil i era molt difícil fer menys greu: la tuberculosi, el xarampió, el mal de pot, o aquell mal dolent que deien les iaies i que segurament era càncer. Parlo del  temps de postguerra quan aquestes malalties s’emportaven vells i joves sense discriminació.

Llavors no existien els ginys d’ara: medicació, prevenció, comunicació per fer-ho saber a la gent si calia aïllar-se. Tot i que la gana -millor dit la fam- era el pitjor dels mals per a una població malparada, amb homes desapareguts, altres fugits per por que la dictadura i el general els passessin per la pedra sense encomanar-se a déu, només al diable. No s’esbrinaven els fets que alguns els imputaven: simplement campaven les enveges i la cobdícia.

Amd els amics hem parlat d’activitats dutes a terme, moltes de la mà, entre altres, de Carles Riera, que en va ser el punt vector. Continuo enyorant-lo. No deixis mai de guiar-nos. Si fossis amb nosaltres moltes coses seguirien altres camins. Sempre vas saber com fer-ho i a fe de món, que en vas fer moltes que,  alguns s’han adjudicat. 

Temps, doncs, que tenim per recuperar la paraula, massa persones són només a mercè de les maquinetes. La paraula, l’única eina per bastir aquest futur que, com el cel d’aquests darrers dies, apareix tenebrós trencant la monotonia, el silenci,  escampant xàfecs d’aigua arreu que, benvinguda sia, però no com ho fa ara fent sortir de mare els petits rierols no preparats per aquests batzacs. Servirà, però, per preservar els boscos i matolls fins ara en risc que qualsevol guspira o burilla d’algun despistat calés foc i ens deixés sense aquesta riquesa que la natura ens depara. Ara caldria que els representants municipals hi posin cullerada, i procuressin que els responsables de desbrossar aprofitessin per netejar i deixessin net abans no arribi el fred. 

I a la Cuina de resistència d’avui, llom rostit cremat

INGREDIENTS I PREPARACIÓ. Un tros de llom sencer, que caldrà amanir-lo amb pebre, sal, mostassa i llimona d’un dia per l’altre. L’ enrossirem en una cassola i, després l’apartarem. Aprofitarem aquest oli del llom per sofregir una ceba laminada i tres grans d’all. Quan agafin color, hi retornarem el llom i el cobrirem d’oli d’oliva i afegirem una fulla de llorer, safrà, curry i un raig de conyac o vermut. Ho deixarem a foc suau entre dues i tres i hores. Deixarem refredar el llom i li posarem sucre  al damunt i el cremarem  amb una pala de cremar. Finalment cal deixar-ho refredar i el servirem tallat molt fi.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: