La llibertat. Joan Margarit

Aquest poema és altre dels que vaig llegir a la Porxada. El trobo extra.


La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.

És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.

La llibertat és un estrany viatge.

Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d’eleccions.

És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.

La llibertat és fer l’amor als parcs.

La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.

És morir lliure.

Són les guerres mèdiques.

Les paraules República i Civil.

Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.

Anar indocumentat.

Són les cançons de la guerra civil.

Una forma d’amor: la Llibertat.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: