Avui hem acomiadat les cendres de l’amic Josep Mº. Amics des de quan? Jo diria que de vida, des dels an ys 60/70 quan res era fàcil.
De jugar a tennis, de llargues tertúlies, de sopars, de viatges. Prop dels fills, de les alegries, malalties i dolors.
Ens sabem no importa l’hora ni el motiu. Mai un malentés ni un no. Sempre amatents amb uns i altres quan ens necessitàvem.
Josep Mª, no vaig poder despedir-te en el darrer moment, maleïda pandèmia. Em dol.. Se que ens retrobarem com tu has fet ja amb la Lucciana i els amics que et van precedir: l’Oriol, el Josep i la Mª Jesús, l’Enric.
Els que ja poden anar-se preparant son els del Cel on segur us heu trobat. Enrenou en fareu, no ho dubto!
Mai t’oblidaré. La teva generositat i bon fer amb tenia embadalida. Vetlla per nosaltres, família i amics.
T’estimo siguis on siguis,
fins aviat…
blog de Montserrat Ponsa 