Adeu siau Josep Maria

Avui hem acomiadat les cendres de l’amic Josep Mº. Amics des de quan? Jo diria que de vida, des dels an ys 60/70 quan res era fàcil.

De jugar a tennis, de llargues tertúlies, de sopars, de viatges. Prop dels fills, de les alegries, malalties i dolors.

Ens sabem no importa l’hora ni el motiu. Mai un malentés ni un no. Sempre amatents amb uns i altres quan ens necessitàvem.

Josep Mª, no vaig poder despedir-te en el darrer moment, maleïda pandèmia. Em dol.. Se que ens retrobarem com tu has fet ja amb la Lucciana i els amics que et van precedir: l’Oriol, el Josep i la Mª Jesús, l’Enric.

Els que ja poden anar-se preparant son els del Cel on segur us heu trobat. Enrenou en fareu, no ho dubto!

Mai t’oblidaré. La teva generositat i bon fer amb tenia embadalida. Vetlla per nosaltres, família i amics.

T’estimo siguis on siguis,

fins aviat…

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: