Inicio con la Marcha Mundial por la Paz y la no violencia
1d’octubre: ja fa tres anys de la gran estomacada de la Policia als col.legis electorals
O ens declarem Independents o busquem altre racó de món que ens aculli i ens permeti viure amb llibertat de pensament, paraula i obra. Fa tres anys ho veiem proper, ho vam votar, ho vam guanyar però, forces superiors van decidir per nosaltres, el poble ras i ens ho van negar…
Què passa avui tres anys després? La lluita per a molts segueix mentre que les esperances d’altres flaquegen.
Falten conviccions, per a decidir quin és el camí que volem, i apartar-nos del que no ens ha de conduir a la llibertat somniada, la que anhelem per nosaltres i pels nostres descendents.
Diguem NO a la por dels dubitatius, d’aquells que mai haurien guanyat cap batalla, ni a peu ni a cavall…Consti que som gent de pau, no així els que ens volen negar el pa i la sal. Han ensenyat moltes dents i garrots…Recordem i no oblidem aquella data.
This entry was posted on jueves, 1 de octubre de 2020 at 6:04 pm and is filed under Amor..., esperança, Llibertat. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed.
You can leave a response, or trackback from your own site.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.