Ningú podia imaginar què suposaria viure la Covid 19. Pensava que ja ho havia vist tot però, no, i no m’agrada ser-ne testimoni.
Sempre m’ha agradat saber per endavant què m’espera i prendre les mesures necessàries per a resistir-ho. En aquest cas s’ha presentat com un lladre a la nit, sembrant por, dolor, desesperança.
No m’agrada lo inesperat, si pots preparar-te, augmenten les possibilitats per plantar-li cara. Quan és de sobte i, arreu del món, els pensaments son poc positius i, ens fan volar no pas de forma agradable.
Com, qui, on, per què….Preguntes que ens fem i ningú sap respondre. Un virus que s’ha escapat d’un laboratori? Qui l’ha preparat? Per què? Qui fa nosa? Els més damnats, com sempre, els pobres i els que no tenen sostre. Igual que la la flor de l’imatge una lleugera bufada la fa desaparèixer.
I ara què? Qui i com ho aturaran? Donarà algun savi una explicació creïble?
