Sovint roman amagada i molts no la troben. Potser NO saben què és, no la saben buscar i dur-la a la pràctica. Per què ho dic? Surto a caminar cada dia, faig una ruta de 40/50 minuts. Sovint no trobo ningú. Avui m’han creuat dos nois i una noia i jo, com és natural, els he dit adéu siau. No s’han dignat respondre. No és la primera vegada que em passa. Inacceptable!
Costa d’entendre: educació zero, sensibilitat 00, humanitat 000. On hem arribat? No és aquesta la societat que hem intentat construir d’estima i servei envers tothom, també pels desconeguts. Serà que fem por als joves? És un menyspreu-oblit que no s’hauria de produir, tots ens necessitem, a tots ens agrada sentir-nos estimats respectats. De qui és la culpa?
Escola-família-amics…. tots hi estem implicats. Possem-hi remei!
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.