Heribert Barrera et sento proper

Recupero un article escrit fa temps quan encara era viu, de l’entranyable amic de vida Heribert Barrera ara que molts volen deshonrar-lo. Ens faltes!

Sovint em demano com definir  l’Heribert…i,  crec,  que la paraula més entenedora és dir, que era un home encuriosit per tot, de manera especial, per tot allò que fa referència a la Cultura i a Catalunya.

En algunes ocasions ell mateix s’en recriminava: “he volgut fer  massa coses i la dispersió m’ha impedit entrar-hi a fons.”

Escoltar l’Heribert, era sempre una lliçó magistral.

Tenia una autèntica memoria histórica, malauradament oblidada per molts ciutadans.

Des que el conec, fa una pila d’anys, he tingut sempre una gran competidora: Catalunya,  ha sigut  la seva eterna amant…

Déia, anys ha: Quan parlem d’independència, volem dir ser un Estat més, dins la Unió Europea, amb totes les cessions de Sobirania que aixó pugui comportar.

Que amb Espanya, “No tenim cap garantía de supervivencia nacional. Assegura el manteniment de les Institucions democràtiques, però NO el de la Cultura i la Llengua.”

Lamentava la crisi de la Democràcia i dels partits, que, segons Heribert,  “te molt a veure amb la Llei electoral que, NO tenim”.

També es dolia pel fet de que, molts dels que fan política, “No hi son obeint l’impuls de servir el país, sinó que, per fer carrera.”

Lógicament, els seus pensaments i idees no eren ben vistos per molts…

Estimava Barcelona, ciutat que sentía seva. Coneixia pam a pam carrers i places. La volia “neta polida, deslliurada i feliç”. Li agradava recórrer la ciutat, veure la gent en el seu entorn.

L’Heribert ra un home tendre, generós,  afectuós, però capaç de tancar-se a pany i clau un parell de dies per escriure, i desparéixer del món, quan tenia d’acabar algún treball,  no cal dir que pensant sempre amb el seu país.

Tenia moltes dèries, alguna desconeguda per a molts com la de pujar muntanyes. Havia fet força cims, i se’n vantava…

Estimava la música, la familia, els amics però, per damunt de tot, els llibres… Muntanyes de llibres, milers de llibres en diferents llengües, que estic intentant clasificar, i no se si m’en sortiré.

L’Heribert era un home esperançat amb els joves. Culpava a la societat i a la política, de no saber-los engrescar.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: