Retrobar la vida, els amics, la família

Si féssim una enquesta a la població per tal que, en poques paraules, definís què es troba a faltar amb la Covid-19, crec que  la resposta seria unànime: recuperar els que estimes i vols a prop, sortir al carrer sense risc. És el pitjor malson saber-te esclau de l’allunyament de familiars i amics, de  no poder sortir a compartir amb ells les activitats de vida, caminar plegats, fer-se una forta abraçada, anar a prendre una cervesa i comentar allò que et preocupa i vols compartir, anar a un concert, al cine, a fer-la petar amb aquells que estimes.

Recuperar la feina, malgrat que molts treballen temps ha des de casa, que alguns avançats  havien estipulat fa anys i que avui és imprescindible. Poder moure’s sense mascareta i sense guants, vagis on vagis. Que la Seguretat Social que hem pagat des que tenim ús de raó fes, de forma gratuïta i sovintejada,  analítiques pertinents que evitarien contagis. Costa entendre que el representants polítics no tinguin cura total dels mestres públics, de manera especial dels de Secundària. Qui en té la responsabilitat? Sàpiguen que la història els jutjarà amb molta severitat.

Altre fet a controlar són les nits. Haurien de fer-ho les persones que estan al servei de la seguretat de tots, a nivell municipal. Evitaria contagis entre els joves que, després de passar-ho bé, porten el virus a casa. Per què no ho fan? La història els en demanarà comptes però molts altres ja no hi seran…

Som animals de costums, ens acomodem gairebé a tot però a mi, em costa aquest captiveri. Em deleixo per trobar els amics de vida, per xerrar, per seure a taula amb ells. Em dol no poder compartir reunions, concerts, anar al cine, al teatre…L’edat no perdona. Tampoc no goso agafar el tren per anar a Barcelona a veure exposicions, fer un vermut  o trobar-me amb amics per a discutir sobre el bé i el mal, com solíem fer sovint. Maleïda pandèmia que ens ha trastornat la vida, envejosa de saber com gaudim de l’amistat i companyia dels qui no viuen prop nostre.

Volem tornar a la quotidianitat, ser amos del nostre dia a dia, fer allò que ens plau a qualsevol moment, prop dels que estimem i ara en restem allunyats, jo diria, fora de joc. Fins quan? No oblidem que pandèmia és una expressió que ve del greg i, equival, a malaltia de tot el poble. Responsables? Nosaltres, els sers humans…Han arribat sempre rera de grans crisis, acompanyades de fenòmens greus provocats pel canvi climàtic. Les deu plagues d’Egipte, per exemple, van causar fenòmens greus. El desencadenant va ser, segons la història, una erupció volcànica.

I avui, a la Cuina de resistència farem un brownie. INGREDIENTS: Cinc ous, 220 grams de mantega, 200 grams de xocolata negra, 220 grams de sucre, 7o grams de farina i unes cullerades d’aigua.

Posarem a desfer la mantega a trossos en un vol amb la xocolata i unes cullerades d’aigua. Batrem els ous amb la batedora i hi afegirem el sucre, la farina i, finalment, la xocolata que tenim desfeta. Cal untar un motlle i abocar-hi la preparació. L’entrarem al forn uns 25/30 minuts. Podem adornar amb ametlles picades o nous.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: