El món està desquiciat, diuen que superpoblat que no hi cabem. Solució? Fer neteja de vells i dels menys afavorits, és a dir, dels més pobres. Faltarà el menjar, l’aire per respirar, l’aigua, les possibilitats de feina.
Jo demano: si els pobres i els vells se’n van, qui treballarà?
Ho heu pensat be els que així ho voleu? Qui cuidarà de vosaltres quan estigueu danyats pel que sigui sinó les àvies, aptes per tot i per a tots?
O la gent senzilla que treballa per sobreviure, que cuiden de les seves famílies, dels seus fills i dels avis que molts desatenen?
L’ambició corroeix. Al.liada amb l’enveja, pot produir estralls a tots nivells. Qui ha inoculat aquest nefast pensament? Els que es consideren amos i senyors de vides i bens,
Tinc clar que No es pot viure sense l’amor que emanen els senzills i els més grans…Configuren, com passa al bosc, l’imatge i colors que ens agrada veure en tot moment
