Els Mossos d’Esquadra i els guardes forestals comissen 14 tones de pinyes recollides de manera furtiva al Parc del Montnegre i el Corredor

octubre 27, 2020

Un cop processades les pinyes es podien aconseguir pinyons valorats en uns 50.000 euros.

Aquestes recollides incontrolades posen risc la producció de pinyes de l’any següent.

Agents de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra de la Unitat Regional de Medi Ambient de la Regió Policial Metropolitana Nord, amb la col·laboració dels Guardes forestals del Parc del Montnegre i el Corredor de la Diputació de Barcelona, van comissar el dia 21 d’octubre 14 tones de pinyes de pi destinades a l’obtenció de pinyons i van denunciar dues persones per haver-les recollit infringint la normativa vigent.

Entre els dies 20 i 21 es va muntar un dispositiu conjunt per controlar la recol·lecció furtiva de pinyes. Durant les vigilàncies es va detectar que unes furgonetes portaven a primera hora del matí persones que recol·lectaven les pinyes i per la tarda les tornaven a buscar juntament amb les pinyes collides. En una jornada podien collir fins a uns 500 quilos de pinyes.

Les gestions d’investigació realitzades van permetre constatar que les pinyes eren emmagatzemades en unes naus de la zona de Sant Celoni.

Finalment, el dia 21 es va fer una entrada i escorcoll al lloc on guardaven les pinyes i es van trobar 14 tones de pinyes recollides fora del període habilitat. El valor al mercat de les pinyes i els pinyons extrets hauria arribat a uns 50.000€.    

Les pinyes s’han dipositat en una empresa col·laboradora amb l’administració.

Els infractors intentaven acumular el màxim de pinyes, anticipant-se a la resta de recol·lectors que treballen dins la legalitat, atès que en els darrers anys ha minvat la producció.

A Catalunya la recollida de pinyes està permesa dins d’un període habilitat que va de l’1 de novembre al 15 de maig.  Per a la recollida i el comerç de la pinya de pi pinyoner és indispensable la possessió d’una llicencia i l’autorització del propietari del terreny. A més, només es poden collir les pinyes que estan madures i, és obligatori deixar un mínim de cinc pinyes a l’arbre per permetre la seva regeneració natural. No complir amb aquesta normativa posa en risc la producció de pinyes de l’any següent i comporta una infracció administrativa.


La muerte y los lobos. Silvana Melo

octubre 26, 2020


  (APe).- La muerte siempre es absurda y solapada. La única certeza de cualquier mortal. Inexorable e igualadora. Pero hay muertes que destronan la naturalidad. Muertes que ruborizan a la crueldad de la misma muerte. Que son las muertes que provocan los asesinos. Los que tienen la azada para arrancar una vida como si fuera una maleza. A Abigail Riquel, una tucumanita de nueve años, la ultrajaron y le extrajeron de un golpe la llama vital. Como si fueran los tiempos pre estatales, salieron los vecinos a buscarla porque nadie la buscaba. Salieron los vecinos a atrapar al asesino (presunto) y como estaban convencidos de que nadie lo buscaba ni nadie le arrojaría los libros de la ley por la cabeza, lo corrieron, lo apresaron, lo molieron a golpes y patadas. Y lo mataron. Con los preceptos legales selváticos de los tiempos cuando los pactos sociales eran una quimera.

Hombres lobos del hombre. Un lobo que se devora a una niña en su extrema fragilidad. Una manada de lobos que se devoran al lobo huyente, saciado de niña. Sin instituciones ni estado. Sin ley ni juicio. Un victimario victimizado por las manos y los pies de la gente ordinaria, la que vive en sus casas y se moja los pies cuando va a trabajar y cuida a sus hijos y ama a sus perros y descuelga la ropa tendida cada tardecita. Vecinos de a pie que se llenaron los nudillos de sangre y la punta de sus zapatillas de marcas de una piel. Y se fueron a su casa como si nada. Convencidos de ser la justicia, en los estrados de un barrio de Tucumán. Donde apenas horas después otro grupo de propietarios de la ley atacó brutalmente a un chico de 16 años que había robado un celular. Curiosamente, en los tiempos del pre estado, lo salvó la policía. Los golpes que le asestaron y las piedras que le tiraron son heridas en la propia piel de la humanidad.

Soñaba Tejada Gómez con cortar de cuajo /la oscuridad del lobo /y el odio y la amarilla /vejez de los colmillos.

Pero ayer mismo al mediodía una disputa entre bandas acabó con un tiro en la cabeza de una bebita de cinco meses. Que iba en brazos de su madre por un barrio de Dock Sud.

La muerte es una entidad infame, la condena a la finitud de cada hombre y cada mujer de la tierra. Pero la muerte que imparten los asesinos –desde los seriales hasta los buenos vecinos- es el hierro infalible contra el que lucha el lirio de Tejada. Esta es la lucha, es esta /la suerte de los siglos: /de un lado el jardinero, /del otro el asesino. /El hierro será el hierro. /Pero el lirio es el lirio.

Y un día el lirio espantará a los lobos. Y la muerte será otra. Nada más que aquella. La inexorable.


24 anys sense el Marc

octubre 26, 2020

Avui fa 24 anys que el Marc ens va deixar, fulminat, de mort sobtada, mentre jugava un partit de futbol amb el seu equip de veterans de l’Ametlla del Vallés. Nascut el 28 de juliol de 1961 era el nostre 4art fill. Tenia només 35 anys. Encara el plorem i, el necessitem.

Ens va costar d’acceptar la seva mort. Era un jove disciplinat que feia en tot moment el que calia. Un molt cultivat enginyer industrial que mai va exercir com a tal. Treballava a la farmàcia de la tia Eulàlia, feia esport, cuidava de nosaltres el pares -la resta ja eren fora de casa amb les seves famílies-. Encara recordo el dia que després de sopar ens va dir: puc quedar me a viure amb vosaltres? Quin regal! Llargues converses no importa el tema. Sempre amatent per acompanyar-nos, viatjar…Van ser temps afortunats!

Amant de l’art, de la música, del teatre, dels viatges per a conèixer noves cultures, art, paisatges. Un geni davant dels fogons.

El meu estimat Oriol mai ho va assimilar, plorava. Per pal-liar la seva tristesa  jo tenia de fer la valenta per animar-lo. Vam necessitar ajut tots.

T’estimo! Segueix acompanyant-me des d’allà on siguis. Et sento a prop!


Serenitat?

octubre 25, 2020

Cal recuperar-la. El nostre món està cada dia més complicat. Pandèmia?

Als que tenen poder els interessa tenir-nos agafats pel morral. No en teníem prou per a sobreviure en aquest mon de frustació i migradesa i vet aqui que de cop, arriba la pandèmia que, alguns fan servir d’escut per dominar-nos. No ho dubto gens. Volen fer-nos creure que el món s’acaba, si no fem bondat…

Sempre hi ha hagut desastres com aquest a la història de la Humanitat. La diferència rau en que, anys enrera, no hi havia com fer-ne difusió i espantar tothom, de manera especial als més grans.

La por és, des de sempre, el pitjor enemic, el mal més dolent que ens pot afectar: por dels veïns, de tocar una carta que t’arriba al correu, d’obrir la porta per atendre algú, trobar qui que et demana ajut quan camines pel carrer…

Recuperem la vida, el bon fer, el seny que en altres moments hem demostrat tenir. Serenitat per seguir endavant i encomanar l’alegria de viure en aquest mon estrafolari que, plegats hem construït.

No oblidem que el què avui en diem pandèmia abans ho dèiem amb altres paraules: hi ha una passa de tifus, de poliomielitis, de xarampió, de tuberculosi, malalties que abundaven quan jo era petita i s’emportaven molts joves i infants.


Apoyo la ley para salvar los bosques

octubre 25, 2020
Vamos a asegurarnos de que se apruebe — haz clic para participar en la consulta oficial de la UE antes de que termine el plazo. Cada firma ayudará a los legisladores a sacar la ley más ambiciosa posible para proteger los bosques. ¡Hagamos un ruido atronador!
Eso significa que nuestras selvas tropicales, junglas y masas forestales están siendo destruidas para dejar cada vez más espacio al ganado, al aceite de palma y a la soja.
Ahora mismo, la Unión Europea está considerando una nueva ley para prohibir cualquier producto vinculado a la deforestación. El mercado de la UE es tan gigantesco que, si se aprueba la ley, las empresas más grandes del planeta se verían obligadas a cambiar, transformando la cadena de suministro mundial y contribuyendo a salvar nuestras masas forestales, humedales y manglares.   
La Tierra necesita esta ley — ¡así que asegurémonos de que se apruebe! 
Esta no es una petición normal. Estarás firmando una consulta oficial de la UE. Cada firma contribuye al propósito de los legisladores de aprobar la ley más ambiciosa posible para proteger los bosques. Hagamos un ruido atronador. Haz clic para sumar tu voz y reenvíasela a todas las personas que puedas.
La deforestación era un problema grave hace una década — ahora es una emergencia planetaria. Los bosques nos proporcionan oxígeno, protegen el clima y son el hogar del 80% de la vida terrestre. Y aún así están siendo totalmente destrozados.
¡Pero ahora por fin podríamos tener una ley para salvar estos árboles!
Este nuevo proyecto de ley podría prohibir la venta en toda la UE de los productos que están acabando con los bosques, recortar los enormes beneficios obtenidos de la destrucción de las masas forestales, de las selvas tropicales y de los árboles que llevan siglos en pie, y sentar un precedente mundial.
¡Así que logrémosla! Por las junglas, los jaguares, los orangutanes, los gorilas y las millones de personas que viven en los bosques del mundo — y por cada vez que hayas admirado un árbol — suma tu nombre ya a la consulta oficial:
Yo apoyo la ley para salvar los bosques
Unido, nuestro movimiento ha encabezado la carrera para salvar los valiosísimos últimos bosques de la Tierra: desde apoyar a las comunidades de la Amazonía que luchan por proteger su hogar de los ganaderos ilegales hasta recaudar fondos para la compra de una selva en Indonesia. Unámonos de nuevo ahora y ayudemos a romper la cadena de suministros que está destruyendo los últimos bosques de la Tierra.



Barça 1 Real Madrid 3

octubre 24, 2020

Cada vegada es més feixuc resistir un partit de futbol per TV. Responsables? Els arbitres! ben mirat se’ls hauria de canviar el nom. Arbitrar equival a dirimir què passa i, castigar, quan sigui pertinent. Ho fan? NO! Cerquem doncs un nom que els defineixi.

Tot i que el Barça no ha fet mèrits per guanyar, sí podien haver- hi ajudat aquelles faltes sublims que l’àrbitre que no ha xiulat contra els del Real com sempre i que podien modificar el resultat. També aquell pennalty dubtós al seu favor  que ha servit per marcar mentre que, l’infringit pels del Real Madrid al Barça claríssim no ha estat senyalat, el resultat podia ser diferent.

Enlloc de servir d’esbarjo, mirar aquests partits impulsen a l’enuig i a dir, un cop més, que hem de deixar de seguir-los. Deixen palès, com sempre, qui mana. Em ve a la memòria aquella dita catalana que hi escau: qui mana a can Ribot l’amo o el ….


La discapacitat. Ester Lara

octubre 24, 2020

Acció Directa. Jann-Marc Rouillan. Tigre de paper

octubre 23, 2020

Continuen perseguint Jann-Marc Rouillan per les seves idees. La justícia francesa li impedeix venir a presentar el seu nou llibre a Catalunya Acció Directa. Crònica política d’una lluita armada.

A principis de setembre d’aquest any, va sortir publicat en català el llibre de Rouillan que relata la història del grup armat Acció Directa i de tota una generació. Des de Tigre de Paper estàvem preparant una gira per poder fer presentacions a Catalunya del llibre (respectant les mesures sanitàries del moment), però ha estat impossible realitzar la gira perquè té una condemna per aplogia del terrorisme per unes declaracions que va fer i que la sentència va extreure de context.
La sentència és de 2018 i no pot sortir de l’estat francès sense una autorització expressa del jutge. La condemna era de tres anys i mig de presó domiciliària i acaba a mitjans del proper mes de gener. El motiu de la condemna és una frase en què va dir que considerava que els jihadistes que van cometre els atemptats de París eren “valents”, tot i que va afegir que rebutjava “la seva ideologia reaccionària”.
L’Estat francès ja el va empresonar durant més de 20 anys, però sembla que no en té prou. Ara no el persegueix per actes que ha fet sinó per les seves idees. Jann-Marc Rouillan té permanentment una lupa de la justícia posada sobre tot el que diu, i això comporta que no pot parlar lliurement del seu passat i explicar tot el què el va impulsar, juntament amb els seus companys i companyes, a prendre el camí de la lluita armada com a estratègia política revolucionària. Es demostren, doncs, una vegada més, els límits de les democràcies occidentals on la llibertat de pensament i d’expressió acaba on comença el qüestionament dels fonaments que sustenten el propi sistema.

Des de Tigre de Paper seguim treballant per fer possible que, quan millorin les restriccions de mobilitat de la pandèmia, poder portar aquest autor a presentar el llibre i no permetre que els qui el volen silenciar se surtin amb la seva.

Retrobar la vida, els amics, la família

octubre 23, 2020

Si féssim una enquesta a la població per tal que, en poques paraules, definís què es troba a faltar amb la Covid-19, crec que  la resposta seria unànime: recuperar els que estimes i vols a prop, sortir al carrer sense risc. És el pitjor malson saber-te esclau de l’allunyament de familiars i amics, de  no poder sortir a compartir amb ells les activitats de vida, caminar plegats, fer-se una forta abraçada, anar a prendre una cervesa i comentar allò que et preocupa i vols compartir, anar a un concert, al cine, a fer-la petar amb aquells que estimes.

Recuperar la feina, malgrat que molts treballen temps ha des de casa, que alguns avançats  havien estipulat fa anys i que avui és imprescindible. Poder moure’s sense mascareta i sense guants, vagis on vagis. Que la Seguretat Social que hem pagat des que tenim ús de raó fes, de forma gratuïta i sovintejada,  analítiques pertinents que evitarien contagis. Costa entendre que el representants polítics no tinguin cura total dels mestres públics, de manera especial dels de Secundària. Qui en té la responsabilitat? Sàpiguen que la història els jutjarà amb molta severitat.

Altre fet a controlar són les nits. Haurien de fer-ho les persones que estan al servei de la seguretat de tots, a nivell municipal. Evitaria contagis entre els joves que, després de passar-ho bé, porten el virus a casa. Per què no ho fan? La història els en demanarà comptes però molts altres ja no hi seran…

Som animals de costums, ens acomodem gairebé a tot però a mi, em costa aquest captiveri. Em deleixo per trobar els amics de vida, per xerrar, per seure a taula amb ells. Em dol no poder compartir reunions, concerts, anar al cine, al teatre…L’edat no perdona. Tampoc no goso agafar el tren per anar a Barcelona a veure exposicions, fer un vermut  o trobar-me amb amics per a discutir sobre el bé i el mal, com solíem fer sovint. Maleïda pandèmia que ens ha trastornat la vida, envejosa de saber com gaudim de l’amistat i companyia dels qui no viuen prop nostre.

Volem tornar a la quotidianitat, ser amos del nostre dia a dia, fer allò que ens plau a qualsevol moment, prop dels que estimem i ara en restem allunyats, jo diria, fora de joc. Fins quan? No oblidem que pandèmia és una expressió que ve del greg i, equival, a malaltia de tot el poble. Responsables? Nosaltres, els sers humans…Han arribat sempre rera de grans crisis, acompanyades de fenòmens greus provocats pel canvi climàtic. Les deu plagues d’Egipte, per exemple, van causar fenòmens greus. El desencadenant va ser, segons la història, una erupció volcànica.

I avui, a la Cuina de resistència farem un brownie. INGREDIENTS: Cinc ous, 220 grams de mantega, 200 grams de xocolata negra, 220 grams de sucre, 7o grams de farina i unes cullerades d’aigua.

Posarem a desfer la mantega a trossos en un vol amb la xocolata i unes cullerades d’aigua. Batrem els ous amb la batedora i hi afegirem el sucre, la farina i, finalment, la xocolata que tenim desfeta. Cal untar un motlle i abocar-hi la preparació. L’entrarem al forn uns 25/30 minuts. Podem adornar amb ametlles picades o nous.


Presos polítics a l’oblit. Llibertat ja!

octubre 22, 2020

És una trista i malaurada situació la dels nostres presos polítics Jordi Sánchez i Jordi Cuixart des del 16 d’octubre de 2017. Van seguir poc després Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Raúl Romeva, Jordi Turull i Josep Rull.

Homes sense pietat els han jutjat i castigat i, els mantenen allunyats de família i amics: No poden entendre la seva dignitat i resignació. Son virtuts que desconeixen.

Jordi Sánchez y Jordi Cuixart condemnats a 9 anys de presó. Oriol Junqueras 13 anys. Joaquim Forn 10 anys i mig. Dolors Bassa 12 anys. Raül Romeva 12 anys. Jordi Turull 12 anys. Josep Rull 10 anys. Carme Forcadell 11 anys i mig.

Un tal Lamela ha declarat en repetides ocasions, que pertanyen a un grup organitzat que duen a terme activitats subversives. Quins pebrots per dir ho educadament. Ah! i que podrien organitzar noves mogudes, activitats i concentracions multitudinàries. Aixó sí que és cert! Jo també hi era.

Jutges? On s’han format? Qui els ha instat a veure maldat on no n’hi ha? Tenen consciència? Qui els paga per a mantenir aquests judicis? Han propiciat que els seus fills hagin crescut sense que el pare juntament amb la mare, els ensenyessin a viure la vida. Com se senten els seus pares germans i amics allunyats per reial ordre.? Jutges que, manats pels seus superiors, els mantenen a presó fa més de tres anys! Les condemnes més petites son de 9 anys. Poden dormir? Clar… no poden escoltar la seva consciència perquè No en tenen. Estan sí a les ordres dels que manen i els tenen en nòmina. La història els recordarà com a malfactors a sou.

Amics empresonats: No us oblidem


A %d blogueros les gusta esto: