Tenim una tardor exquisita. El sol escalfa, no sembla del mes de novembre. He intentat prende’l una estona a l’hora del café i he tingut de deixar-ho, no es podia resisitir vestida normal.
Clima extra per anar a caminar com faig cada dia. Avui hem coincidit amb el Jordi, amic d’anys ha. Sense aturar-nos, hem recordat temps passats, històries viscudes com anar a la Candidatura del Barça amb el Ferran Ariño amic que ja no està entre nosaltres, dels campionats de tennis als nostres Clubs, de com ha canviat la vida al nostre poble abans poblet, ara, massa poblat. Hem gaudit de la bellesa que ens ens depara l’entorn mentre comentàvem les nostres vides, inquietuts pels fills-nets, i el futur un pel obscur amb la pandèmia que ens atribola.
Els records ajuden a viure… quina sort tenir-los presents.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.