Vivim moments difícils, no sabem què passarà demà. La vida amb pandèmia és trista, romandre aïllats confón la vida, sobre tot als més grans.
Som una llum que s’enfuig,
som una llum que s’apaga,
som una llum que no és llum,
som el gran fum de la terra.
De la terra venim,
a la terra anirem;
en la terra vivim,
en la terra serem.
Som una llum que s’enfuig,
som una llum que s’apaga;
som el gran fum de la terra,
som, som, som.
 | Maria Antonia Arnau… en Demà, la Verge de Montser… |
 | Ma Teresa Llòria Llà… en Adéu siguis Josep Llòria i… |
 | Montserrat Ponsa en Carlos Lanz y el delito de pen… |
 | Montserrat Ponsa Tar… en Carlos Lanz y el delito de pen… |
| Montserrat Ponsa en La traición de la izquierda. A… |
 | EDH-Brasil en Cuanta verdad en pocas palabra… |
 | montserratponsa en Escola a l’aire lli… |
 | Maria Antonia Arnau… en Escola a l’aire lli… |
 | VERANOS SIN LUCIÉRNA… en Veranos sin luciérnagas |
 | Maria Antonia Arnau… en I els presos i exiliats q… |
 | Maria Antonia Arnau… en ¿Por qué se van los amigo… |
 | Maria Antonia Arnau… en Ha fallecido Dom Pedro Casaldá… |
| Montserrat Ponsa en Avui estem de dol. Sempre al c… |
 | Maria Antonia Arnau… en Avui estem de dol. Sempre al c… |
 | Montserrat Ponsa Tar… en Avui estem de dol. Sempre al c… |
