Les rutines maten…

No físicament però si, espiritualment. Al menys a mi, m’agrada la llibertat, saber que pots compartir taula i paraula amb amics i coneguts. Que podràs anar a passejar cada dia pels llocs que t’agraden. La meva assiduïtat és  Granollers i La Garriga.

No calia fixar hora ni lloc però, vet aquí que coincidíem, xerràvem, discutíem, en el bon sentit de la paraula temes d’actualitat, d’art, de política, d’esdeveniments a promoure potser fent un cafè o, una cervesa, a qualsevol dels llocs habituals. I, ara què ens passa?

Fa mesos que la Covid-19 ens ho impedeix als que tenim determinada edat. Maleïda pandèmia que ens obliga a romandre aïllats del món lluny dels que estimem. He posat aquesta aclaparadora imatge de l’amic Guayasamin, així la hauria definit.

Confiem s’acabi aquest malson i la vida recomenci amb el tarannà habitual. Guayarem perquè així ho hem decidit i volem!

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: