No físicament però si, espiritualment. Al menys a mi, m’agrada la llibertat, saber que pots compartir taula i paraula amb amics i coneguts. Que podràs anar a passejar cada dia pels llocs que t’agraden. La meva assiduïtat és Granollers i La Garriga.
No calia fixar hora ni lloc però, vet aquí que coincidíem, xerràvem, discutíem, en el bon sentit de la paraula temes d’actualitat, d’art, de política, d’esdeveniments a promoure potser fent un cafè o, una cervesa, a qualsevol dels llocs habituals. I, ara què ens passa?
Fa mesos que la Covid-19 ens ho impedeix als que tenim determinada edat. Maleïda pandèmia que ens obliga a romandre aïllats del món lluny dels que estimem. He posat aquesta aclaparadora imatge de l’amic Guayasamin, així la hauria definit.
Confiem s’acabi aquest malson i la vida recomenci amb el tarannà habitual. Guayarem perquè així ho hem decidit i volem!
blog de Montserrat Ponsa 