Seguim dempeus!

Malgrat la pandèmia que ens manté confinats, seguim intentant que la normalitat sigui el nostre nord. És difícil però, no podem rendir-nos. Hi ha molt a fer ni que sigui des de la clandestinitat com fèiem anys enrere quan el Dictador no permetia trobades de més de… poques persones. Allò sí que era una Pandèmia. Et senties observat anessis on anessis.

Ep! parlo de la vida a Granollers on vaig arribar quan tenia set anys -1944-. Heus aquí que, a mesura que vaig anar creixent, tots els meus amics eren perillosos. Reconec que sempre m’he sentit segura enmig d’ells i, consti, que vam fer moltes coses. La quotidianitat seria avorrida sense objectius prohibits. Recordar-ho em dona vida i esperança…

Saben? Sovint no puc entrar meu Blog. A algú no li agrada i passo hores sense poder escriure. Consti que estic al corrent de pagament…Els espietes sabran què busquen… Intentaré donar els hi nous objectius. Temes no en falten.

Avui exigir una vegada més llibertat per la Catalunya que anhelem. És engrescador, la vida s’ho val. També per la família i els amics.

Ah!! i Un toc d’atenció per exigir als que manen a Madrid:

LLIBERTAT PELS PRESOS I EXILIATS sense causa. No us oblidem!

Mentrestant, amics, No ens aturem. Seguim caminant…Guanyarem l’esperança de viure: lliures i amb pau

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: