No m’agrada aquesta època de l’any, es fa fosc massa aviat! Necessito llum!
Penso, jo rai que tinc sostre i calefacció però massa no disposen d’una teulada ni un llit. Si la pandèmia no serveix per tal que els que governen tinguin present als que no tenen on ni com abrigar se, pensin que, potser ells o els seus propers poden tenir situacions similars. Si no ho fan per convicció, ho facin per temor a ser-ne víctimes.
Son les 17,50 h. Vinc de caminar pel poble, costa trobar algú pel carrer. Tenia de fer uns encàrrecs i he decidit fer-ho a peu. Avui ha fet bon dia, temperatura agradable, sense vent. La claror fa suportable el fred, la fosca, al menys a mi m’aclapara i m’esparvera.
Intentem conèixer les necessitats properes per ajudar a fer possible que no manqui l’ imprescindible a ningú, en aquests moments de pandèmia i fred quan l’hivern està al caure. N’hi ha moltes, la majoria no gosen dir-ho, menys en un poble com el meu.
No importa l’hora, ningú al carrer, silenci total, aclaparador. Aviat no sabrem mantenir una conversa.
Em venen ganes de cridar!
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.