Recuperem la vida, la serenitat.

Temps difícils han existit des que el món és món. Si no s’ho creuen, facin un repàs de la història de la humanitat i ho descobriran. Sembla que en moments determinats el món ha considerat que érem massa, que la població depassava les previsions. I, de manera cruel, han proliferat epidèmies que han fet neteja dels que sobraven, grans i petits sense discriminar.  Penso que és moment d’aturar-se a pensar: “I jo, què puc fer? La resposta idònia? MOLT! No cal que em repeteixi parlant de les epidèmies passades, ho vaig fer en una altre ocasió.  Sí quem’agradaria donar resposta a la pregunta que m’he fet i proposaria que se la fessin els que em llegeixin. Després, en tot cas, fem un petit debat per aquest mateix mitjà, El 9NOU. Pot ser interessant per a tots: que tothom tingui un sostre, una feina que li permeti menjar i cuidar els fills i avis. Dit en poques paraules, sé que soc repetitiva però equival a igualtat d’oportunitats en tot el que respecta a la vida de tothom: homes, dones, vells, joves, nens, nenes…d’arreu del món, no importa llengua ni color.

Pandèmia cruel que s’acarnissa amb els de més anys, els més delicats, amb els que tenen menys recursos d’higiene i hàbitat. Dit d’altra manera, la més senzilla, amb els més pobres. És això el què desitja el responsable de les nostres vides? No m’ho vull -ni ho puc- creure. Però…malauradament és així. Hem d’intentar -jo m’ho proposo però no me’n surto-, recuperar la quotidianitat, sortir a passejar, a comprar l’imprescindible, protegits amb mascaretes i guants i, fer bona higiene un cop arribem a casa. 

Trobarem gent que, com nosaltres, han estat confinats durament mesos ha, jo, des del mes de febrer. Necessitem, al menys jo, mirar els ulls dels altres, intentar-los  reconèixer malgrat l’antifaç. És important comentar les vivències que hem tingut, els ensurts. Potser les dèries que estem duent a terme aquests dies i, com hem aprofitat el temps. Segur que tots tenim alguna descoberta malgrat la solitud. Jo em deleixo per mirar el cel… Aquesta tardor és d’excel-lència!

Recuperem, doncs la joia de viure prop dels que estimem i ens estimen.  Saben? Mai no havia pensat que el telèfon pogués ajudar-nos tant a suportar les llargues vesprades, sobretot ara, que fosqueja aviat i el temps per passejar és més curt. Parlar amb els amics d’arreu del món és un afegitó que ens fa pensar amb la normalitat que, no ho dubto, recuperarem ben aviat. Cal, sí, fer molta bondat, com ens deien a escola quan érem petits, o a casa, quan fèiem alguna malifeta, quelcom que no tocava…

   I avui, en aquesta Cuina de resistència, Turbot al forn acompanyat de pebrots i pomes escalivats.

INGREDIENTS. Un turbot, tomàquets, sal, oli, pebre i comí.

Netejarem el turbot -llàstima que sigui car, és per reservar per a dies senyalats. I avui ho és-. El posarem en una plata per enfornar, untada amb oli i tomàquets sencers al voltant. Escalfarem el forn 15 minuts abans d’entrar-hi al peix. Uns 20 minuts bastaran per a la cocció. L’acompanyarem amb pebrots i pomes escalivats.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: