Amb el pas del temps les nostres esperances s’han fet inabastables amb l’arribada de la maleïda Covid-19 que, en un principi volia acabar amb els més grans però ara actua sense control. No té termòmetre, no distingeix entre joves-infants i més grans.
Tenim clar que el nostre Planeta està sobrecarregat, desforestat, no hi ha prou terra per cultivar i mantenir-nos a tots. Tot és artificial. Massa persones sense escrúpols, no han fet la feina com calia. Amb el seu desfici de posseir més que ningú han ajudat a contaminar rius i mars, boscos i muntanyes. Han construït on no era lícit. Han modificat la llera de rius i rierols. Han volgut sotmetre a la Naturalesa que ara, es revela i ataca. Resultat de la proesa, ho han infectat de microbis.
Responsables? Aquells que llencen on no deurien productes que maten potser no de cop, però sí amb el pas del temps, mentre que el nostre silenci i, de manera especial dels que manen que com sempre, ho han beneït… ben pagats, callant! Pocs s’han preocupat de no permetre el què és il-lícit, nociu i que amb el pas del temps, es converteix en verí, que ens arriba a tots els sers que habitem en el planeta Terra. Afecta a la flora i fauna, als mars i als rius, a totes les plantes i vegetació. A l’aire que respirem.
A vegades penso que si un dia arriba a ser pur, ens ofegarem, tant poc habituats estem a tenir-lo net de virus i malures. Tots hem sigut còmplices d’una gran desfeta que perdurarà amb molt patiment per a tots els éssers vius que ens seguiran.
Esperances? Els que podrien ajudar amb publicacions obligatòries a ser tingudes en compte s’ho han reservat. Pateixen paüra ells mateixos. No esperin sobreviure, ningú podrà explicar-ho. La història però, els jutjarà i quedaran ben retratats...
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.