Confinament. Es fa massa llarg

Porto des del mes de febrer molt confinada. Ha estat un llarg camí, amb pèrdues de famíliars i amics sense poder acompanyar-los. Costa acceptar que No pots anar on voldries, fent cas de les indicacions que tenim de manera especial els més grans. Sempre he sigut optimiste capaç d’encomanar fe i esperança als que tenia al voltant però, ara em costa, malgrat saber que hem de seguir endavant, si volem guanyar aquesta guerra.

El temps tampoc ens acompanya, l’arribada del fred, la fosca tant aviat, fa més feixuc el dia. Intento motivar-me amb temes diversos però em costa recuperar les ganes de fer coses, que mai m’havien faltat.

Aquesta tarda, al final de la meva caminada hem coincidit amb uns amics. Hem parlat dels moments especials que viu el món amb la Covid-19. Si volem guanyar-li la batalla no podem defallir.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: