Nadal. Pessebre. Herbes boscanes. Arbre. Tió.

Recordant temps passats amb fills petits, quan arribaven aquestes dates necessitava insuflar forces i fer un programa ben estructurat per dur a terme durant les vacances. Calia ordre, sobre tot perquè el meu espòs, Oriol, havia de treballar i jo, amb la col.laboració d’alguna persona que m’ajudava, intentàvem estructurar el dia a dia per tal que tot arribés a bon port amb nou fills, la més gran una noia de 13 anys.

Una epopeia era fer el pessebre, molt discutit. Cada dia s’hi podien observar diferències, nou arribats o d’altres moguts del seu lloc potser el nen Jesús enfilat dalt d`un arbre, ben protegit.

Calia anar a buscar terra i molsa, proveir-se de troncs, llums i noves figures any rera  any. Moltes es quedaven pel camí. Simular un riu amb molta imaginació. Els llums que calia connectar per enllumenar el portal de Betlem -i no en sabíem-, havien provocat més d’un curt circuit. El pou, el safareig i la dona que renta, la cova, els bens, les cabres i les mules que es podien trobar sovint al galliner i algun gall o gallina amb els seus pollets al punt més alt d’una muntanya. Així de be s’ho passaven els més petits de la colla que causaven les ires dels germans grans. Fent i desfent…. Vacances….

No existien tants ginys com ara i, la millor distracció era arremangar-se i preparar menges i pastissos a la cuina, ben dotats de davantal, cadascú amb el seu nom. Em dol, no en guardo cap. Eren de totes mides. La cosidora que venia una tarda a la setmana els hi havia fet. Van aprendre a cuinar i a fer pastissos, dèria que els perdura a tots. Sabien que un cop llesta la feina, la cuina havia de recuperar la seva imatge habitual, neta sense embalums pel mig.

Larbre de Nadal ens el portava l’amic Jaume Viure de Cardedeu. La feina era intentar penjar-hi tot el que uns i altres volien. No cal dir que els llums es fonien sovint i provocaven algun curtcircuit que ens deixava sense electricitat. I què dir del tió que conservàvem any rera any i, quan s’acostaven aquests dies, trèiem del racó on es guardava per a netejar-lo primer i tot seguit protegir-lo ben abrigadet i proveït de menjar i beure. Si algun dels dos gats que rondaven pel jardí trobava una porta oberta feia una corredissa cap el tió per robar-li el menjar. Si els fills se n’adonaven, l’empaitaven amb l’escombra recriminant-li el furt. Cada dia abans d’anar a dormir li cantaven cançonetes després de deixar-li menjar i aigua per a la nit.

Tots tenien el seu bastó, que guardaven gelosament i, si el perdien, els plors ens feien córrer a cercar-ne un altre que s’hi assemblés. Santa innocència, què se n’ha fet? El món ha girat més del compte, hem perdut el rumb i moltes tradicions han quedat pel camí. Culpables? Massa innovació i pretesa saviesa d’uns pocs, que s’han adjudicat el ser i no ser de molts, manipulant al seu albir la gran majoria. Alguns som reminiscència d’aquell passat que molts pretenen oblidar. Érem senzills i feliços amb poc. La societat ha manipulat ments i cors i ningú no sembla content amb el que té. Em sento orgullosa de pertànyer al ramat antic…

   I avui a la Cuina de resistència: escudella i carn d’olla, menja típica de Nadal a Catalunya. Vull aclarir, d’entrada, que no m´hi sento gens identificada. La gent de la meva època no teníem altra menú diari que aquest, lògicament amb pocs additaments. La de Nadal sí que era extra.

INGREDIENTS. Gallina o pollastre (preferentment pit), cap de costelles de xai, un braó -ós de vedella-. botifarra, peus de porc a quarts, cansalada, picada de vedella, porros, naps, pastanagues, col, api, patates, cebes, cigrons i pasta per a la sopa ( galets grossos és la típica però jo prefereixo arròs i fideus). Amb la picada farem pilotes. Com? Amb una forquilla aixafarem la carn picada a la qual afegirem sal, pebre,  un ou sencer -clara inclosa-i una mica de farina de galeta per espessir. 

Cal bullir tots els ingredients un parell d’hores hores . Quan el caldo dit brou estigui a mitja cocció hi afegirem la pilota passada per farina, les botifarres per tal que quedin senceres per a la carn d’olla i, unes patates tallades a daus grossos per acompanyar la carn. 

   Ja a punt el brou, fer la sopa amb la vostra pasta preferida. Col-locar en unes plates tota la carn ben endreçada: el pollastre, el cap de costelles, la cansalada, les botifarres, els peus de porc i la pilota. En una altra, servir les patates, la col, els cigrons, les pastanagues i l’api.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: