Pa amor i fantasia

Recordo Pa amor i fantasia, la deliciosa pelicula de Luigi Comencini amb Vittorio de Sica i Gina Lollobrigida. Una autèntica joia a rebuscar i visionar de nou. Curiosament es va estrenar el 22 de desembre del 1953. Era una comèdia romàntica de gran  reresfons social. Ve a tomb en aquests temps tenebrosos que vivim. Per què he començat així aquest article? La vida no sol ser mai com l’imaginàvem, la patacada rebuda per la Covid-19, avui desembre 2020, supera totes les expectatives. Hem d’ajupir-nos i esperar que ens guanyi? NO! Cal seguir amb esperança les instruccions dels que hi entenen i procuren que la nostra vida sigui el més normal possible.

Venen dies de celebracions familiars que, enguany, hauran de ser limitades pel que fa a participació, màxim 8 persones, amb les precaucions degudes, ni petons ni abraçades. Imagineu cap Nadal sense aquests ingredients? Podem viure’l sense escudella-carn d’olla i capó, sense regals, sense llums ni vestits nous, però no, sense petons i demostracions d’afecte. Toca, doncs, fer bondat! Ja arribarà el moment de la festa grossa, quan el mal bitxo sigui atrapat, vençut, en tant que dimoni del SXXI. Aleshores permetrem que els petons i les abraçades ens ennueguin i ens ofeguin d’amor.

Tinguem present, sempre, que el món està mal distribuït, malgrat alguns diguin que ens pertany a tots per igual, aixó no és cert. Alguns tenim casa i jardi, taula parada sempre a punt, mentre que altres potser dormen al ras o sota un pont. Vet aqui, però, que la pandèmia no fa diferències, s’immiscueix  on li ve de gust malgrat les prevencions. Consell important: eviteu segons què i utilitzeu sempre les mascaretes. Confiem que ens deixi indemnes, però…ves a saber. L’amor és la nostra única millor arma.

Intentem que a ningú no li falti el plat a taula amb el necessari per compartir amb els seus ara i sempre, més encara si la Covid-19 no entén de persones. Situació nova per a molts de nosaltres, malauradament habitual a moltes llars que tenen amor i fantasia però els manca el pa o l’indispensable per sobreviure. I no només ara, que ve Nadal, sinó sempre i massa solen fer-se el sord, l’orni, el desentès. Procurem, doncs, que no siguin la fantasia i l’amor els únics elements dels quals disposen. És urgent que vagi acompanyat de pa i, l’indispensable per sobreviure, esperança truncada per la migradesa en la que sobreviuen moltes llars, tancats sense poder sortir a treballar -i si no treballen no cobren-, amb fills que necessiten córrer i saltar.

I avui a la Cuina de resistència, costella de porc al forn, que acompanyarem amb tomàquets i pomes escalivats i kiwis. Plat excel-lent de preu a l’abast

INGREDIENTS. Costella de porc a tires, sal, pebre, mostassa, nou moscada, vermut o vi ranci.

Untarem la costella amb mostassa, la salpebrarem i empolsinarem amb la nou moscada i la col-locarem en una plata per anar al forn -ja calent-, tapada amb paper d’alumini. Mantindrem a foc suau al menys una hora. Mitja hora abans d’estar a punt, hi afegirem els tomàquets nets, sencers. De tant en tant ruixarem el costellam amb el vermut o vi ranci. Les pomes, netes sota un raig d’aigua, les enfornarem un 40 minuts a foc mitjà. Servirem la costella amb els tomàquets, les pomes i uns kiwis pelats. Àpat que ve de gust i no embafa.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A <span>%d</span> blogueros les gusta esto: