Hi som…El fred és el botxí dels pobres

I, hem d’actuar, ballar encara que no toqui ni en tinguem ganes. La vida segueix malgrat que, amb altre ritme del què era habitual en aquestes dates quan la pandèmia no existia. Els més grans romanem confinats o, semi-confinats. Al menys jo, no faig el què solia fer abans d’aquesta angoixant aventura. Mai podía haver imaginat tanta tristesa, tant dolor pensar que hi ha molta gent sense sostre ni un plat a taula. Hem d’agraïr què vol dir tenir un sostre i menjar. No soc pessimista, soc realista. Intento mirar el món tal qual és, amb unes diferències socials esgarrifoses, que s’agreugen quan arriba el fred. Massa persones no disposen d’un sostre que els aculli. Plat a taula? Difícil. Si arrepleguen un mos, on sigui, començen per donar-lo a les boques més petites, i poc els queda als més grans. Per què tanta desigualtat? M’esfereix el fred i les nits tant llargues.

Sovint em demano: Deu va crear el mon així? NO m’ho vull creure. El fred és el botxí dels pobres, recordeu aquella dita tant escaient : a l’estiu tota cuca viu… Doncs sí, no quan la fosca arriba molt aviat i el fred és candent. Tot és fa més dificil.

Huaríem de clamar als polítics que espavilin amb polítiques socials. Massa sous inflats, massa persones vivint del cuento, d’un carnet i, ningú protesta. Fan falta tants regidors a qualsevol ajuntament? O al Parlament o, a la Generalitat?

DIGUEM PROU!

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: