On son la família i els amics?

La Pandèmia -el nom de la qual no vull pronunciar-pretén acabar amb moltes vides, però de manera especial les dels que tenim més anys i no sap com fer-ho. Tothom intenta plantar-li cara, però de moment, no ens en sortim. El pitjor d’aquesta situació és no poder compartir temps-conversa-taula-esperances de tu a tu amb familiars i amics. Ni el telèfon ni les vídeotrucades no serveixen per a fer-se petons i abraçades de les que fa molts mesos estem privats. Almenys a mi em falten. Algú havia pensat mai que passaria unes festes de Nadal Cap d’Any i Reis com les d’enguany any 2020?

   Proposo de fer moltes cartes als Reis -animeu-vos-, demanant millor, exigint que, enguany deixin fora tots els regals sorpresa -s’estalviaran molt diners-  i es dediquin a cercar, ells que tot ho saben i maneguen, remei per erradicar el maleït bitxo que ennegreix les vides de tota la humanitat. Jo li reclamo cada dia: “Ves te’ n lluny, a l’infern i deixa’ns en pau prop dels que estimem”. Però, saben? No em fa cas. Deu ser sorda. Nadal, Cap d’any, Reis son dies molt especials que  tot l’any esperem per compartir amb família i amics, alguns dels quals venen de lluny. Enguany, els ha estat complicat arribar,  molts no s’han pogut moure.

La vida, malgrat la seva duresa, ha de continuar i  hem de recuperar l’alegria de viure i poder retrobar els que estimem. Per xerrar, per mirar-nos als ulls, per sentir el batec dels seus cors ran del nostre. Seria el millor i més enyorat regal que em poden fer.

Aquest temps de confinament em fa pensar amb els ermitans, en la seva vida dura. Imaginem viure sols lluny de tothom, sense poder comunicar-se, abraçar se? Per a mi  seria esparverador. Mai no ho he entès. Sort n’hi ha, de les diferències, les monotonies maten però segons què, com la solitud, em costa acceptar-la. Potser en moments delicats sí que la busques. Recordo quan vaig perdre una filla, fa uns mesos: vaig romandre aïllada de tot força dies. Era incapaç de compartir amb ningú forà que volia venir a veure’m. Aquest és, però, un cas extrem.

   I avui a la Cuina de resistència crema de carbassons per preparar-nos pel sopar de cap d’any, i un ou ferrat amb caviar.

INGREDIENTS. tre carbassons, un porro, oli, sal, pebre, canyella, un polsim de nou moscada, un raig de vermut i pa tallat a cuadrets. I per als ous, caviar, mantega i pa.

Pelarem i trossejarem els carbassons i el porro. Prepararem una olla on introduirem els ingredients, amb sal adient, el pebre, la canyella, la moscada i el vermut. Ho deixarem bullir i reduir com a mínim una hora. Ho xafarem amb la batedora. Ha de quedar ben cremosa. Podem acompanyar-ho amb crostonets de pa fregit. I com que serà Cap d’Any podem fer festa amb uns ous ferrats amb caviar per començar l’àpat. 

En primer lloc fregirem unes llesques petites de pa amb mantega i farem un ou ferrat per persona. Sobre de cada llesca untada amb mantega, cal posar-hi l’ou ferrat acompanyat de caviar. Extra.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A <span>%d</span> blogueros les gusta esto: