El confinament obligat per la Covid-19 ens concedeix allò que sovint ens mancava: temps per inventar-crear, passejar, pensar, retrocedir a la nostra infància, escola, primers coqueteigs, descobrir l’amor de la teva vida…
Avui ha fet un dia de vent que ho removia tot. Puc resistir la calor, el fred, la pluja, la neu però NO el vent. No he pogut sortir a caminar, no era prudent. M’esparvera el vent i no és un temor d’ara que soc gran sinó que ha estat una prevenció de vida. Recordo tempestes d’estiu a l’Escala, a l’Empordà, on anàvem a passar dies amb els fills quan eren petits. Jo no gosava sortir de casa però els fills s’ho passaven be. Sempre m’ha fet molta basarda.
En aquests moments, tenim sort del telèfon per parlar amb els amics. Avui llarga conversa amb l’amiga Mª José, delicada de salut temps ha. Tinc ganes d’anar a veure-la així que tinguem llibertat per circular lliurement.
Inacceptable que els canals de TV ofereixin tan poques ofertes de cinema i teatre. Amb el gran repertori d’obres mestres de la Història, costa trobar bons films i que no hagis de sortir esparverat de la cadira per prémer el botó i tancar-la . Ens consideren imbècils? Mereixem més respecte.
.
blog de Montserrat Ponsa 