Tant de bo sigui bona la frase que tots tenim en ment: any nou vida nova, poder canviar les situacions actuals, foragitar la pandèmia lluny on es mori de fàstic.
Sabem que de moment res es modificarà ans el contrari, correm el risc de que s’agreugi després d’aquests dies de disbauxa per part d’alguns que no han fet el què calia, romandre a casa amb els seus.
Em demano sovint, davant de situacions com aquesta: què s’ha fet del seny del qual es deia que teníem els que pertanyem a aquest petit país nomenat Catalunya? Massa, de manera especial els més joves, s’han deixat portar per la rauxa i han actuat de forma irregular trencant el confinament.
De moment seguirem fent bondat, malgrat les ganes de compartir idees i esperances amb parents i amics al voltant d’una taula. Tot arribarà i, aleshores, farem festa grossa. Sort tenim del telèfon, única eina que ens possibilita de saber, de forma directa de parents i amics. Conèixer els seu pensar i desigs, en dia tant assenyalat, el d’inici d’un any nou en el que confiem trobar de nou la llibertat i trobar-nos amb els que estimem.
blog de Montserrat Ponsa 