“Som”… com canta Raimón

Som una llum que s’apaga/ som una llum que no és llum/ som, el gran fum de la terra…

I heus aquí que aquí estem, sotmesos a un confinament que no té encara previst tocar la simfonia final. Amb agreujants i mancances, reclusions no esperades, massa llargues. Alguns obeïm les instruccions, no sortim de casa, només per lo imprescindible, que és poc. Tristor absoluta per carrers i places, buides de persones.

Per sort no estic sola. No ho resistiria. Avesada a colles grans donada la nostra llarga família, em costa d’imaginar la solitud, per a molts buscada. Dic que sí a la solitud sempre que sigui amb el teu benentès, el teu vistiplau. És bo saber que tindràs companyia als àpats, que no hauràs de cuinar per a tu sola, que tindràs algú a taula per oferir teves menges. Conec el meu menú, si així fos: sopa d’all, verdura, ous -no importa com- i sí em cal fruita i formatge, tot a petites dosis.

Sovint inventem coses noves, però ara no cal. Curiosament, en aquests moments, les meges preferides son les usuals, les de tota la vida. Em recorden les de la meva infància de poble. Ningú es quedava amb gana, però solíem menjar el mateix cada dia. I sense rondinar. Els dies de festa eren diferents, però també repetitius: canalons, arròs a la cassola amb peix, botifarra i costella de porc. També un rostit de conill o pollastre, avui menjars banals per a molts.

Cada tarda acostumo a sortir a caminar. Tinc la sort de viure a prop del bosc, amb camins on no trobes ningú i pots cantar i ballar, si vols, ja que ningú no te’n farà mofa. També bellugar braços i peus al ritme que vulguis, sense fer la tant avorrida gimnàstica convencional. Com si tinguessis el mal de san Vito que repetia sovint la meva iaia Margarida. Aquest és el meu passeig de tarda. Ah! I aprofito per a fer fotografies inimaginables.

Fa fred, àdhuc un gos i un gat que tenim estaven tan arraulits a la porta, tant, que els hem deixat entrar. Feien llàstima. Sabem que aquests dies molts no tenen sostre. No els oblidem, procurem que tothom tingui aixopluc.

I avui a la Cuina de resistència cuixes de pollastre al forn.

INGREDIENTS. Pollastre tallat a quarts, Oli, sal, pebre, llimona, canyella o nou moscada.

Col.locar les cuixes en una plata untada amb oli. Amanirem els quarts amb força antelació amb llimona, l’oli, la sal, el pebre, i la canyella o la nou moscada, De tant en tant, doneu los hi la volta perqu quedin amarats per ambdós costats. Les entrarem al forn calent unes 30 minuts. A mitja cocciò, també cal fer-hi un tomb a les cuixes, han de quedar enrossides per tots dos cantons. Enllestides les peces de pollastre, les servirem acompanyades de patates fregides fetes al moment o d’amanida.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: