Encara que no ho sembli, aquesta cançó m’ha ajudat molt a seguir esperançada… Sempre m’ha acompanyat des que el vaig sentir per primera vegada a cantar al Casino de Granollers els anys 50. Seguim lluitant, cercant la vida que s’ha tornat fugissera… No respecta res ni ningú. Però, com canta ell, guanyarem l’esperança… N’estic convençuda
Cantarem la vida,
Cantarem la nostra vida
De poble que no vol morir.
Lluitarem amb forca,
Lluitarem amb tota la força
Per l’única possible,
Perseguida, vida nostra.
I guanyarem l’esperança,
Sí, pujarem al camp de l’esperança,
Temps i temps negada,
Arrancada i trencada.
Sí, guanyarem l’esperança,
L’esperança de viure
Lliures i en pau.
Cantarem la vida,
Cantarem la nostra vida
De poble que no vol morir.
Cantarem.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.