Amb fe i confiança el futur serà nostre

Dic nostre perquè ha de ser de tots els que vivim en aquest món, que li diem nostre, però està únicament al servei i benefici d’uns pocs. No parlo d’aquella altra virtut teologal que ens feien creure quan anàvem a catecisme: la caritat. Si tots som iguals, com solen dir els que maneguen al seu gust l’economia del món -tots sabem qui son-, per què continuen morint de gana tants ciutadans al planeta?

   Fa esfereir llegir notícies d’arreu. Si investigueu una mica, descobrireu la quantitat de gent que no té menjar, què donar als seus fills i, a més a més, viuen al carrer, al ras, sense un sostre que els protegeixi. Consti que ho saben els que maneguen el món, justament els que parlen de fer caritat quan el què han de fer és compartir allò que tenen -que ens pertany a tots- amb els que ho necessiten.

   Soc repetitiva, però és que conec carrers i places, racons on no gosaríeu anar de diferents pobles i països. Sé com malviuen petits i grans, homes dones i, com se’n fan l’orni els que maneguen les finances. Mai no han treballat ni ajudat ningú, només a benefici propi, mudats i perfumats però amb les mans i el cor de color negre , bruts de l’ànima. Ah!, i diuen que ja fan caritat. Caritat és una paraula que hauria de desaparèixer del vocabulari. Ho aconseguirem? Serà quan tothom tingui clar -potser ara amb la Covid-19 es farà el miracle- que som un tot, un món d’essers humans iguals amb les mateixes necessitats i que, per sobreviure, ens necessitem els uns als altres. Com? La’única fórmula possible és compartir-ho tot: feina, riquesa, amor, salut, concòrdia… En una paraula, la vida

   Si aconseguim posar en ordre aquestes circumstàncies, el món esdevindrà un espai de felicitat per a tothom; iguals amb les diferències, però units en la joia de sobreviure en aquesta terra. Si seguim com ara mai arribarem a bon port. Tinguempresent que la terra ens pertany a tots per igual, ningú no en té la poseessió. Si no escoltem la veu de la raó, continuarem en un món injust on la majoria, malauradament, no hi tenim espai.

I avui, a la Cuina de Resistència, carxofes farcides de tonyina amb maionesa, pebrot escalivat i ou dur.

INGREDIENTS. Una carxofa per comensal, un trosset de llimona, sal, pebre, una llauna de tonyina -Massó és la que m’agrada-, pebrot escalivat, un ou dur, salsa maionesa i un polsim d’alfàbrega o julivert.

Bullirem les carxofes ben triades de les fulles sobreres, uns 10/15 minuts segons siguin de grosses, amb aigua, sal, pebre i un trosset de llimona. Les meves, avui, eren grans i tendres. Cal escórrer i deixar-les refredar. Traurem la polpa de les carxofes, tallarem les cues i ho barrejarem amb la tonyina i una mica de maionesa. Ben xafat amb una forquilla, reomplirem les carxofes que, un cop farcides, cobrirem de maionesa. Ratllarem al damunt l’ou dur, i adornarem la plata amb tires de pebrot escalivat -jo sempre en guardo de fet-, i ho empolsinarem amb alfàbrega o julivert.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: