Costa imaginar la resistència que demostrem per a seguir endavant en moments com l’actual. Qui ens ho tenia de dir! No ens ho hauríem cregut. Un món on sembla que tot està a l’abast, al menys per comprar i pagar però ara, gener 2021, aviat farà un any la Pandèmia segueix fent estralls. Heus ací el dilema: la salut no te preu, no està en venta.
Imagineu com estant de rabiosos aquells que pensaven que ho podien tot? La Pandèmia ens planta cara a tots: joves-vells, blancs-negres- rossos-morens-, rics-pobres. No disctimina països ni edats.
La vida segueix doncs amb un parèntesi de reflexió. Tots ens demanem : per què? Fins quan? No trobem resposta. Intentem resistir, carregar-nos de paciència, cerquem coses a fer a favor d’altri: n’hi ha. Sempre m’ha agradat endevinar allò que té un principi i un final però, en aquesta ocasió, no trobo resposta.
Sort de tenir a prop la família. No imagino afrontar aquest tràngol sola, com passa a molts parents i amics.
Confiem!
