Catalunya ens pertany. No permetre’m que el 14 de febrer 2021 ens la robin

Jo aniré a votar a la mesa que em correspon al meu Municipi l’Ametlla del Vallès. Ho faré  contra la por i, contra els que ens obliguen a votar. Confinats, en plena pandèmia, és una macabra maniobra per guanyar. Saben, de vell antuvi, que Catalunya és per als catalans, no per als que manipulen i pul-lulen, pensant que ens quedarem a casa o votarem per correu per por de sortir al carrer. Saben que no guanyaran! Anirem a votar on ens pertoqui, amb les precaucions degudes, ben protegits.

   Tenen clar que només per correu -fàcilment manipulable- o per quedar-se a casa per la por de la Covid-19 tenen l’opció de poder guanyar les eleccions al Parlament. No serà així. Guanyarem perque així ho hem decidit els que aquí vivim. No ens fiem del vot per correu. Molts dels que maneguen les eleccions, començant pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  -que pot anular la Convocatòria fins el dia 8 de febrer-, son sospitosos, i per guanyar son capaços de tot.  La nit d’aquest 28 de gener ha començat la campanya electoral. Tinc curiositat per sentir què proclamen, com ho expliquen, motius. Amb les precaucions degudes, ben protegits, hi anirem personalment.

   Qui son els responsables d’aquesta barbàrie: programar unes eleccions al Parlament de Catalunya en plena Covid-19? Només els que decideixen i manen a Madrid. Saben que mai no ens poden guanyar a casa. Pensen que la majoria de ciutadans, de manera especial els més grans, no hi anirem per la maleïda por, que en han estat inoculant respecte al virus. Han decidit aprofitar-se de la por dels ciutadans que no aniran a votar o pels que ho faran per correu per modificar el resultat dels vots a Catalunya. No ho permetrem!

   Els que governen España son la riota dels països democràtics, sensats. El ridícul és esperpèntic. La història els jutjarà. No volen despendre’s dels seus càrrecs que els reporten grans beneficis i no tenen , una gran majoria, una preparació per treballar com fem tots. Mai no ho han fet. Al meu poble en diuen viure del cuento, pagant nosaltres, tots.

   Tant de bo que siguem conseqüents i no deixem que la mandra, el fred, la por, dominin el nostre quefer diari. Catalunya no mereix  caure en mans alienes.

   I avui, a la Cuina de resistència, colls i punys -menuts de pollastre o gallina- un plat difícil de fer,  ja que aquest S XXI no trobes els ingredients. Abans, la misèria els feia extres. Eren extres, en dèiem dels menuts. Dedicat al Joan Arabia que fa dies me’l demana.

INGREDIENTS Colls, pedrers, potes, ales, crestes de pollastre o gallina, oli d’oliva, sal, pebre, vi ranci o vermut, dos grans d’all i una ceba trossejats petits, una fulla de llorer i julivert. I per la picada: un gra d’all, una mica de safrà, una galeta i vi ranci o vermut.

   Nets i ben escorreguts els menuts sota l’aixeta, els posarem en una cassola amb oli calent i els sobtarem. Salpebrarem i reservarem. En el mateix oli, farem un sofregit amb els dos alls i la ceba tallats molt fins. Quan comencin a enrossir, hi ratllarem un tomàquet madur sense pell. Remenarem uns minuts i hi afegirem una fulla de llorer, julivert i un raig petit de vi ranci o vermut. Deixarem uns minuts de cocció i tot seguit hi afegirem els menuts i la picada. Foc suau cassola tapada uns 30 o 40 minuts.

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: