Massa mentiders…

Diu el refrany que s’atrapa abans un mentider que un coix. Quina veritat. Els que es dediquen a la política no ho deuen saber, vet aquí la necessitat de recordar-los ho. Dediquin els seus esforços i diners a ajudar els que no tenen com alimentar les seves famílies, els fills, els nets. No vulguin descobrir la pólvora, que en fa d’anys, era el segle XI que a Xina la van descobrir malgrat que el seu ús i difusió no va començar fins el segle XIII.

No necessitem mítings, ni converses ni trobar les seves imatges a tots els mitjans, mostrant nos les seves cares, escoltant les seves promeses que s’esmunyen com el vent. Sabem què volem i no dubtarem de la nostra decisió en cap moment. Ens urgeix sobreviure, i no cal ens diguin com fer-ho, ens apanyarem com hem fet sempre. Vostès no dubten a l’hora d’esgrimir programes i projectes que de vell antuvi saben que mai no duran a terme. Sembla mentida que, sabent que allò que proclamen no és de debò, continuïn entossudits a oferir-ho. Hi ha el què hi ha. I res més. Ho sabem. Massa cobren, però, per no fer res, únicament el pinxo com diuen a la meva terra.

I mentiders els mitjans informatius. Massa gent vol llegir i trobar allò què li convé, però massa fal-làcies  i l’aplicació de principis lògics  inexistents, sobretot en campanyes electorals. Saben com en dic jo? Arguments incorrectes, d’una terminologia emotiva per provocar els sentiments de les masses…Sortosament molts no som massa i coneixem massa la tornada, allò que en diuen l’estribillo.

Demanaria als partits polítics que es presenten a eleccions del 14 de febrer que dediquin el capital que hi tenen destinat, a lluitar contra la gana, i no cal anar gaire lluny, a casa nostra. Sense necessitat de sortir de Catalunya podrien fer bona feina. No poden convèncer ningú que no ho estigui i, saben?, potser molts aniríem a votar contents als que així obressin, instituint una nova manera de fer política.

Mentides? Recorden Pinotxo, que per dir-ne li anava creixent el nas? Doncs pensin en aquests moments actuals: no podríem sortir al carrer. L’espai necessari per no xocar de front i de nassos esdevindria un esport nacional. Com que a grans mals grans remeis, com diu el poble ras, sorgiria  feina per als cirurgians d’estètica, ara de braços caiguts, gràcies a la pandèmia i per mor dels elevats preus. No crec que  seguretat socialla corri amb les despeses d’aquest servei avui dit, d’estètica. Continuan amb els mentiders, crec que caldria fer una enquesta per descobrir quina és la més grossa que hem sentit. El «quiero prometer y prometo» quedaria ridícula, avui. Personalment mai no n’he sabut dir.

   I avui a la Cuina de Resistència, carxofes farcides de foie, amb salsa Tàrtara.

   INGREDIENTS. Carxofes, I per la salsa maionesa: un ou, oli, una culleradeta de vinagre, mostassa, cerfull, estragó, ceba, julivert, tàperes.

Netejarem les carxofes de les fulles sobreres i els tallarem la cua. Les bullirem amb aigua i sal uns 15 minuts. Deixarem que es refredin. Intentarem sense perdre cap fulla, farcir el cor amb el foie . I per a la salsa tàrtara: farem una maionesa a la que afegirem una cullaradeta de mostassa, el cerfull, el julivet i la ceba tot tallat molt petit o si ho preferiu, picat al morter. Cobrirem les carxofes amb aquesta salsa tàrtara. Guarnirem la menja amb el què tinguem a l’abast, avui, ou dur i cigrons

    

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: