Per no estimar-te estimaré la veu
d’allò que em diu tot el que tu no goses.
Per no marcir-les, he estimat només
el perfum de les roses.
Per no estimar-te oblidaré el neguit
i em faré una cançó amb l’alegria,
una cançó per dir-la cada nit
com qui diu una rara lletania.
Per no estimar-te, t’he estimat molt més
i ara dins meu tot és la teva crida.
Ni inquietud ni plany; tu, tu només
meravellosament emperesida
| Només la paraula ob… en Només la paraula obre cam… | |
 | montserratponsa en ¿Qué ha sido del pacifism… |
| Mercè Domenech en ¿Qué ha sido del pacifism… | |
 | ivanpadillabravo en Amics de vida. Molts, ja no hi… |
| montserratponsa en Amics de vida. Molts, ja no hi… |
| ivanpadillabravo en La advertencia de doctor Pedro… |
| La vida ens espavila… en La vida ens espavila per salva… | |
| montserratponsa en María Guerra. Vocación de… |
 | La Zebra en María Guerra. Vocación de… |
 | Montserrat Ponsa i T… en Plantem cara a les empreses… |
| Maria Antonia Arnau… en Homenaje a Pere Casaldàli… | |
| Maria Antonia Arnau… en Demà, la Verge de Montser… | |
| Ma Teresa Llòria Llà… en Adéu siguis Josep Llòria i… | |
| Montserrat Ponsa en Carlos Lanz y el delito de pen… |
| Montserrat Ponsa Tar… en Carlos Lanz y el delito de pen… |
blog de Montserrat Ponsa 