Així canta RAIMÓN i és una vertadera realitat.
Busco símils: Som el que pensem? Som el què fem o allò que voldríem fer o ser, o compartir? La vida ens ho te destinat ? NO i mil vegades no. Raons? No en sabem prou, no gosem, no volem fer mal, no volem que ningú en surti perjudicat, no podem fer front al què cal… En som responsables? Dilemes a delucidar sovint…Dol! d’aqui la cancó del Raimón que sempre m’ha acompanyat con tantes altres.
A colps,
a colps ens fa la vida,
a colps de mort i de fe:
moments,
moments que podrien ésser eterns,
només
resta la mort sentida.
A colps,
a colps morim la vida.
Cal viure com si res,
com si res fos etern,
només
aquest moment
-la tarda, el cel-
potser siga la vida.
A colps,
a colps morim la vida.
Tots els amors passats,
tot allò que no fou res
a colps,
a colps de fe perduda,
a colps,
a colps, morim la vida.
