Eleccions…

Els que han programat aquesta comesa electoral es diria que tenen l’esperança de guanyar, donada la situació pandèmica que vivim, però no serà així. De quin caparró ha sorgit la proposta? Cal conèixer nom i cognoms per a tenir-lo lluny. Que sàpiguen que sortirem de casa, àdhuc els més confinats, els que fa un any que gairebé no sortim per culpa de la nostra edat. Però, saben? Anirem a les urnes per emetre el nostre vot i justament no serà per a ells.

La meva iaia diria: “No tenen res al cap.” Jo dic que sí que hi tenen, però no és bonhomia ni, generositat. És pura perversitat: voler excloure moltes persones que no podran anar-hi personalment. S’han tornat bojos alguns partits que es presenten amb diferents opcions acceptant aquesta urgència de les eleccions del 14F amb les greuges que pot significar per a les vides i salut des ciutadans? La història els jutjarà. Maleïdes ambicions i ganes de protagonisme. La vida els en retrà comptes. Que no siguin ells mateixos els que els sorprengui la Covid-19 i els maltracti. No els ho desitjo, però el bitxo els pot atacar, com a tothom.

Maleïda ambició, no importa el preu. Costa d’entendre que els partits majoritaris no s`hi hagin oposat amb més fermesa. Tots iguals, tant se’ls en fot la salut dels seus coetanis, no els importa el preu si guanyen. La vida, però, els en demanarà responsabilitats. Quin menyspreu i gens de respecte envers nosaltres, els més grans.

Consti que penso anar a votar personalment.Aniré a posar la meva papereta a la urna donant el meu vot per Catalunya. No pels que només se la posen a la boca quan els convé, sinó als que realment estimen el nostre petit país i desitgen el millor per a tots nosaltres, petits i grans sense excepció. Aquells que mai no promourien una votació amb urgència, pensant que ja tenen el que volien, no importa el preu, sinó els que lluiten pel nostre benestar sense exigències. El meu vot serà per la llista que encapçalen Carles Puigdemont i Laura Borràs.

I avui, a la Cuina de resistència, fricandó. És un plat que te moltes variants, cada família en té la seva. La meva recepta és el de la iaia Margarida, mestressa de l’Hostal de El Pont de Vilomara, el meu poble.

Ingredients: Llata de vella tallada no gaire fina, farina, sal, pebre, nou moscada, una ceba i dos grans d’all tallats a làmines fines, oli i llard (meitat i meitat). I per a la picada: un gra d’all, safrà, set o vuit ametlles, julivert, una galeta, un polsim de canyella, llorer i un got de vi ranci o vermut -jo utilitzo vermut Yzaguirre-. Bolets de preferència llenegues. No hi poso mai tomàquets. Sucre, sí.

Cal enfarinar i fregir amb oli-llard els talls de vedella i reservar-los. En aquell oli, sofregirem els dos grans d’all i la ceba i ho deixarem confitar a foc suau. En aquella preparació, retorneu-hi la carn, la picada, els bolets, el vi ranci i brou tot procurant que la carn quedi coberta. Sempre hi afegeixo una cullerada de sucre. I foc suau, almenys un parell d’hores.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: