Santi Santamaria, ens faltes

Santi, vas marxar sense fer soroll. Així t’agradava fer les coses, però vas muntar un neguit sobirà a la família i als amics quan vam conèixer la noticia. Mai no vas voler ser un mite, però la mort és envejosa i lluny de casa, a Singapur et va ratificar com el gran cuiner que eres. Recordo doncs el 16 de febrer 2011, ara fa deu anys, amb molta tristesa.

Eres a Singapur on vas anar per acompanyar ta filla Regina, que dirigia el Marina Bay Sands, i per participar a conferències i tastets a l’entorn de la teva cuina, per atendre els vostres col.laboradors i per conversar amb periodistes. Hi vas morir de forma sobtada, assegut a taula per sopar en aquell restaurant que, si no era famós, s’hi va tornar de cop. La notícia va córrer més que el vent. Els que t’estimàvem vam plorar de ràbia i ens demanàvem per què? Lluny de casa, tot era més preocupant.

De sobte van parlar de tu, alguns amics inclosos, els que et van fer el buit per enveja de com t’havies espavilat sense ser-ne del ram, per pura afició als fogons, passió encomanada d’uns pares que estimaven la cuina quotidiana com els àngels -de tres estrelles i no sé quantes ales-, eren grans persones, ajudaven tothom. Sé com els veneraves.

Ens unia gran amistat amb tu, Santi, des que vas començar rondant pel món de la política. Llargues discusions respecte a aquell moment, quan tot era novedós enmig del feixisme. La política era fruit del desig de tothom -joves i no tant joves- fins aleshores prohibida. Venies sovint a casa, Santi, i comentaves allò allò que cuinaves, sempre original, i ens demanaves que anèssim a tastar-ho abans que figurés a la carta. A casa nostra sempre ens hem delit per la cuina casolana i ho hem encomanat als fills i nets. Ens demanaves sovint al meu estimat marit que et parlés de vins, quins podia aconsellar-te i les seves diferències. Consti que vas arribar a ser un gran coneixedor del tema vinícola.

Can Fabes, així s’anomenava el Restaurant base de Sant Celoni, nom que li venia donat per haver estat, en temps passats lloc de garrotades entre veïns del poble quan no estaben d’acord. A molts pobles, era la llei dita de la selva, tot es dirimia a garrotades.

Em va doldre a la teva mort que aquells que t.havien ignominiat i menyspreat per dir les coses pel seu nom, per denunciar allò que no estava ben fet, van fer-te impossible el dia a dia. Quan vas morir van ser protagonistes a tots els mitjans després d’haver-te negat el pa i la sal. Podría esmentar-los però no cal. Allà ells amb la seva consciència. Per a mi va ser dolorós perquè entre ells hi havia molts amics comuns. Mai no oblidarè tampoc un Nadal que, acabada de ser intervinguda de tiroides a l’Hospital de Granollers el 22 de desembre de 1984, em van deixar tornar a casa amb el compromís de romandre al llit una setmana. Tu, Santi i l’Àngels, la teva esposa, ens vau venir a portar el dinar de Nadal per a tota la familia. Érem 11 persones: l’Oriol, jo i els nou fills. Records de vida!

I avui, a la Cuina de resistència : Conill rostit amb carxofes del temps.

INGREDIENTS Un conill tallat a octaus, oli, sal, pebre, llimona, farina, canyella, dues cebes laminades, carxofes tallades per la meitat -dues per cap-, 1/4 de vi bo o vermut, llorer i canyella.

Net el conill sota l’aixeta, cal escórrer-lo i amanir-lo amb el suc de la llimona, sal, pebre i canyella en pols. En una cassola, confitarem amb oli les dues cebes, a foc suau, uns 20-30 minuts. Cassola tapada. Hi afegrem el conill que hem tingut en espera ruixat amb el suc de la llimona, salpebrat i passat per farina per ambdós costats. Quan agafi color, el ruixarem amb el vi bo o vermut, un got d’aigua i hi afegirem les carxofes i el llorer. Foc suau uns 45 minuts amb la cassola tapada.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: