Costa viure aïllats

La vida és difícil quan tens tantes limitacions. Les pitjors, per a mi: no poder estar a prop dels amics que et necessiten, o no haver pogut acomiadar a d’altres que han marxat al més enllà. Ara descobrim la sort que teníem i que, des de fa més d’un any, la maleïda pandèmia el nom de la qual no vull pronunciar, envejosa del nostre bon fer ens està robant. Fins quan ens demanem? No vull ser pessimista però ho veig a llarg termini.

Tinc la sort de viure prop de verals on passejar. Camino cada dia més d’una hora però gairebé mai trobo ningú. Justament ara-avui, març de 2021 el què necessitem a ultrança és el contacte humà, la companyia de parents i amics ara vetats, per risc de contagi, de manera especiaal per a nosaltres, els més grans.

Hem d’inventar maneres d’aprofitar el temps, cadascú segons preferències: -llegir-escriure-parlar per telèfon-fer fotografies de la natura. Jo ho faig cada dia quan surto a caminar…

Falta però, l’escalfor d’amics i parents. Aixó no és vida. Cal que anem preparant tot allò que farem quan la vida normal sigui possible.

Aquesta situació em fa pensar amb els nostres presos polítics castigats a presó sense causa, només pel seu pensament. Haurem d’exigir castic sever pels castigadors, que podríem ser tots, vosaltres que em llegiu, jo que escric… Com sempre exigeixo:

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: