Vivim temps de temors, de dubtes, jo diria que poc esperançats. Hauríem d’intentar persuadir a la població que cal prevenir moltes coses de les que fem i hauríem d’evitar però, si actuem amb les mesures pertinents ens en sortirem.
D’entrada, celebrem que aquest hivern ens hem estalviat moltes grips. Jo no m’escapaba de romandre a casa per febrícules, tos i encostipats que costaven de curar. Les mascaretes han jugat un rol important, tant, que a partir d’ara formaran part de les nostres rutines, sempre a punt quan sortim al carrer.
Ens resultaven ridiculs els japosensos que trobàvem quan viatjàvem, sempre amb mascareta sense cap motiu. No oblidem com passàvem els hiverns, quants encostipats amb seqüeles bronquials que ens afectaven mentre que enguany, ens en hem lliurat gràcies a les mascaretes.
La por que ara ens pertorba ha de servir per estar alterta. Si no fem el què cal, si no actúem amb diligència quan sortim a comprar, o simplement al carrer ni que sigui a passejar no oblidem doncs de protegir-nos, posem-nos sempre la mascareta.
A mi em pertorba, no soc capaç de descobrir qui és aquell que em parla. Per evitar-ho, d’entrada, li dic qui soc…
