La vida segueix difícil, no te pinta d’acabar el confinament que ens te allunyats de parents i amics. La prudència és, en aquests moments, l’arma poderosa que ens ha de marcar. Tenim ganes de retrobar a tots els que estimem per celebrar la vida, avui emmatllevada pel maleït virus que s’ha emportat amics-parents- que no hem pogut acomiadar.
Treuren´s de sobre mascaretes? Crec que ho hem de repensar. Enguany hem evitat virus habituals cadascú te els seus, per a mi les traqueïtis que em mantenien enfebrada. Potser les haurem d’utilizar a perpetuItat, per evita els virus usual, com fan els japonesos i que tsnt ens feien enraonar.
S’apropen dies sants: de Rams, de Setmana Santa, de Pasqua, que esperàvem amb il-lusió quan érem petits per anar a beneir la palma i menjar les garlandes. Per anar a buscar la mona a casa dels padrins, naturalment si havies fet bondat que, equival a si t’havies portat be durant l’any. Malauradament son costums que tendeixen a desaparèixer. Molts joves no saben de què parlo.
Abans no era com ara que es menja pastís, sempre que en tens ganes. Les economies no permetien disbauxes i els pastissos eren relegats a dies especials. La mona, donada pels padrins, n’era una mostra.
Avui, març de 2021 només tenim un anhel: Retrobar amics i parents, abraçar-los, comentar les vivències hagudes en aquest mal somni que, sabem quan va començar però desconeixem la data de caducitat. Justament avui Segle XXI, en un món de savis que ho tenen tot tant regulat.
Serà que han desaparegut aquells que tot ho sabien?
Jo li dic des del fons del meu cor:
VESTE’N MALASTRUGA QUE TANT DANYS HAS PROVOCAT.
