El futur serà nostre si el dibuixem

Com canta Raimón amb la seva cançó: Jo dic No… al conformisme d’un temps que vol acabar amb les nostres esperances, més d’un any de confinament sense massa llum, sobretot per a nosaltres els més grans. No deixem que aquesta situació ens aclapari, activem-nos!

És important tenir un programa premeditat cada dia  quan ens llevem, sempre a l’hora habitual quan la Covid-19 no ens havia envaït, si no volem caure en un perillós pessimisme. Hi ha molt a fer, cadascú te les seves dèries i, ara, és moment d’activar-les. Hi sortirem guanyant tots, nosaltres i també tots aquells que tenim a prop.

Hi ha temps per a tot. Revisar els moments viscuts en quest llarg any allunyats de família i amics.  Malgrat podria provocar desesperança no deixem de recordar-ho i escriure cada dia unes ratlles. Jo ho he fet i, ara, sembla impossible que haguem resistit tants mesos. Pèrdua de parents i amics que no hem pogut acompanyar, celebracions habituals que enguany hem hagut d’evitar. Sort del TELÈFON al que haurem de retre homenatge quan tot acabi. Hauria estat nefast no tenir-ne.

És bo, ara que tenim més temps,  fer una ullada a la nostra vida des que tenim ús de raó. Escriure una mica cada dia ens transporta a temps passats millors i pitjors, però recuperem la nostra existència i la dels que estimem. Hi ha qui està enganxat a la TV, vici del qual és millor lliurar-se’n. Potser sí aprofitar algun Programa o sèrie d’entreteniment.

Ens obre al món parlar per telèfon amb parents i amics propers i llunyans -a través de Facebook és gratuït-. Caminar cada dia al menys una hora,  escriure, cantar, llegir… No restem desocupats, el cervell dona voltes i sovint ens podria trair…

Els que tenen fills petits ho tenen més punxegut, han de procurar cansar-los per tal que, quan arribi la vesprada, sigui fàcil entretenir-los amb una capça de colors i llibretes. I no cal dir que llibres al seu abast. Pot ser l’eina adient per viciar-los a llegir plegats ells i nosaltres, a una hora determinada, per tal que, quan acabi la pandèmia, sigui un vici  contret, per continuar. Ah! I deixar-los entrar a la cuina i fer invents i pastissos, els enamora. A casa nostra tothom cuina!

Hem de preveure propostes per dur a terme quan s’acabi aquest malson i recuperem la vida amb parents i amics. Personalment em costa participar en encontres virtuals. No en se prou, em cansa, tothom hauria d’anar al gra, ser breu i, no és així. 

La pandèmia suposa temps idoni per cuinar, per ensenyar als fills i nets que és millor menjar una verdura cuita a casa i una truita a la francesa acabada de fer que totes les immundícies que solen menjar al carrer. Proveu també d’inventar a partir de les restes del dia anterior sol donar resultats sorprenents. És un gran vici la responsable del qual soc jo i n’estic cofoia.

Estic convençuda i esperançada: el futur serà nostre, si així ho decidim!

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: