Som molts els que et trobarem a faltar a més a més de la teva família per la qual maldaves i senties vertadera passió. Has sigut l’ànima de moltes esperances, company de camí de persones de totes edats, pensaments i colors. Senzill, somriure als llavis, mai t’he vist malhumorat i no es pot dir que la teva vida hagi estat fàcil, de flors i violes. La mort, envejosa, ja us va sacsejar i prendre un fill.
T’admiro des que et conec -d’aixó fa ja molts anys- mai has tingut un NO quan t’hem demanat de col.laborar en activitats, xerrades. La teva presència era esperada i benvinguda per tothom. Connectaves amb petits-joves-grans-homes dones. Eres l’home de la maleta on s’hi trobava l’imprescindible per educar.
Vetlla per nosaltres els que hem quedat orfes de la teva senzillesa, del teu bon fer. Som molts, però si et plau, no ens oblidis.
Saps? T’estimo! Sé que ens retrobarem aviat.
Foto Manifestació Plaça Catalunya 15M 2011 on vam enraonar …
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.