De l’enyorat Miquel Martí i Pol

Tot el que descobrim és bell i agrest, 

fosc en l’origen, però clar en la forma, 

perquè en la forma creix i s’interroga. 

Dels ulls estant, tots els secrets són dòcils, 

dòcil l’espai en que els somnis s’exalten

i fecunden el goig i l’esperança, 

i dòcil també el riu d’aigües profundes

que ens vincla joncs al fons de la mirada.

 

Visible a molts miralls, la vida, lenta, 

s’escriu a si mateixa en els propòsits

i s’esborra en la por i les defallences.

 

Només pel foc del desig i l’espera

l’esclat de tot en tot es justifica. 

Només pel foc, només amb foc, 

cremant-nos, 

podem mirar la vida cara a cara. 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: