Recordant temps millors…

És una llàstima que, quan estàvem be, sense pandèmies que ens colpissin, prop dels que estimem, no haguem sigut capaços d’aprofitar tot allò que la vida ens deparava, que ens feia feliços. Em venen a la memòria ecords molt vius,que ara, el confinament ens fa recordar.

El meu lema ha sigut, des de sempre, viure amb passió el moment present, així m’he vist conduïda per la meva llarga família. Era difícil planejar res amb antelació. Calia aprofitar tots els petits moments de la vida quotidiana, sortejant malalties comunes multiplicades per nou fills, entre 1 i 13 anys. Sabíem que, quan entraven per la porta, costaria erradicar-les amb pressa. el xarrampió va durar mig any.

Els amics deien sempre que em costava decidir. No era meva la culpa. Si un dels fills enfebrava, se n’anava en orris qualsevol projecte, per engrescador que fos. Érem feliços i aquest era el guardó més preualt. Malauradament ja n’hi falten dos.

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: