Absències. Al meu estimat Oriol

Llargues nits d’absències,

d’esperances perdudes, d’amor truncat.

Quants petons robats,

des que te’n vas anar a l’infinit on sempre és dia

la foscor ha estat el meu nord, l’enyor m’ha colpit, no soc res sense tu.

Llargues nits de soledat m’empenyen,

busco en va la teva ma, no la trobo

ningú m’acarona, ningú passa els dits frissant-me el cabell.

Llargues nits de sanglots al descobrir el mai més

aterrador que em rosega,

perquè tu no hi ets.

Com recuperar la calma, la serenitat que sempre m’ha acompanyat

fins que tu te’n vas anar sense avís, per sempre?

Recordar per no oblidar, per no plorar, perquè la vida segueix

és bella si la saps mirar.

Si ho he tingut tot de què em planyo?

I els que mai han assaborit l’amor i la comunió amb l’estimat

com s’han de sentir?

Vull bolcar en els altres allò que em neguiteja

estimar els que ningú estima

abraçar i petonejar els oprimits i abandonats

Mal d’amor? Pot dur a la tomba quan t’arriba la mutilació

quan la teva meitat es desprèn de sobte.

Ja no som jo i tu. Ara, simplement ,

soc jo i la meva soledat.

Una ínfima part del què era,

Simplement, jo

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: