He trobat escrits de temps passats. Recullo els titulars.
Ja no escalfa el foc d’ahir ni el d’avui. Haurem de fe foc nou…
No tinc res, només em queda la veu…
El poble és la meva veu, la vostra veu…
Ens ho poden prendre tot. Ens quedarà la paraula.
Paraula clau: observar-mirar
Sempre a través de la veu, mai de la força
Els pobles comencen a ser indestructibles…
No hem de cedir ni un pam de la nostra dignitat
Avui el silenci és un delicte, el temps de por s’ha acabat
El temps no és més que un gran bosc de paraules…
Que se senti la veu de tots, que tot està per fer i tot és possible.
Cada dia una llavor, sembrar, sembrar. A qui importa la collita?
Si vols la pau prepara la Paraula.
Cal convertir-nos en la veu. Ser la veu que arribi alta.
Delicte de silenci? El pitjor de tots.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.