Fa anys anava de part a l’Hospital de Granollers de la meva primera filla, la Silvia. El meu ginecòleg Josep Reixac i el meu espòs Oriol no em podien ajudar. Les meves al-lèrgies no permetien medicacions. Tenia 20 anys i estava feta un cromo. Sort que ells i la comadrona que em va atendre els 9 parts em feien costat. M’anaven comentant què m’arribaria. No esperaven, però, amb un part tant llarg, més de 24h. Va neixer el 24 d’abril 1957.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Jo gemegant, escoltant les animades converses de l’Oriol i el Dr Reixach amics de vida de Granollers. No volíem dir res a les nostres famílies fins que el nen o nena -en aquell moment encara no es podia saber de vell antuvi si seria nen o nena- hagués arribat. Es va allargar tant, que ho sabia tothom… El 24 d’abril de 1957, per fi, va sortir del niu una meravella de nena, de pes normal malgrat aquell part no recomanable. Vist el resultat, puc assegurar que t’oblides del trasbals.
Avui tot és diferent, també ho van ser els altres meus parts. Calia resignació i confiança amb els que tens al costat. Quan va néixer la novena, el 30 de maig de 1970, ja n’havia aprés…Van seguir a la Silvia cinc nois i tres noies. Malauradament n’he perdut dos, un noi i una noia.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.