Dies de tristor…

Em costa creure algunes coses que passen i em/ens demano: com estar esperançats amb el futur, com actuar? Intentem inculcar comportaments, allò de tots per tots, malgrat que sembli, que no és el camí adeqüat. Així ha estat la meva vida i la de molts, una mena de joc dels disbarats on gairebé sempre hem perdut. Hi ha un refrany català que diu que, a cada bugada s’hi perd un llençol… Sabeu? No me’n penedeixo! Sempre he seguit i actuat com em dictava el cor i continuaré fent ho a perpetuïtat mentre estigui en aquest món que, ben mirat, no és el meu.

Avui, 28 d’abril, fa un dia trist, ni plou ni fa sol, molt gris. De tant en tant plovisqueja i cau fang, terrasses i voreres n’estan plenes. Enyoro el sol que ni ahir ni avui no ens ve a visitar. Que potser se li ha encomanat la Covid-19 i no el deixen sortir? Hem de fer bondat, com ens deien quan érem petits i que seria pertinent continuar-ho inculcant a tothom, petits, mitjans i grans. Tinc sempre una paraula en boca que ningú no em sap respondre: per què? Consti que ja ningú no coneix molts dels perquès que ens atribolen.

Em fa pensar quan a la meva infantesa jugàvem a un joc nomenat el joc dels disbarats a la vora del foc quan enfosquia. Proveu ho, té el seu encant, no costa diners i, en els moments que vivim, cal preveure ho tot, de manera especial la economia. Com jugar-hi? Asseguts en rotllana cal que tothom faci una pregunta, a cau d’orella, al company assegut a la seva dreta. Tot seguit, tothom ha d’exposar la pregunta que li han fet a ell, i la resposta que ha rebut del que té a la dreta. Divertit, sorgeixen uns disbarats inesperats.

Em demano amb tristesa: per què hi ha qui té feina malgrat la pandèmia i pot treballar mentre d’altres no tenen possibilitats? És que no s’ho mereixen? No tenen capacitats o és que no els volen? Per què hi ha gent que enraona i discuteix en el bon sentit de la paraula per esbrinar els motius mentre una gran majoria calla, tira pel dret? És perquè no vol problemes? Els problemes arriben quan no hi ha diàleg, em consta, no pas quan s’esbrinen motius, pros i contres.

Àdhuc el sol fa figa, no apareix cada dia com sol ser habitual en aquest temps de primavera. Avui dimecres trist i humid, no ve de gust ni sortir a caminar. Acostumo a fer-ho totes les tardes, però darrerament plovisqueja aigua i fang, i fa fred. No convé mullar-se i agafar una calipàndria evitable. No ens ho podem permetre.

I avui, a la Cuina de resistència paella d’ arrós amb costella de porc i gambes.

INGREDIENTS Arrós (dos grapats per cap), oli, sal, pebre, costella de porc (una per persona), dues gambes pelades per cap, una ceba i un pebrot verd laminats, una picada (amb un all, un ramet de julivert, 7 o 8 ametlles torrades, uns fils de safrà), i un got de vermut o vi.

Tallarem les costelles per la meitat i les confitarem amb l’oli, la ceba i el pebrot laminats a foc suau al menys 40 minuts, moment que hi abocarem la picada i el vermut o vi. Llest el solfregit, hi afegirem l’arrós i l’aigua o caldo pertinent en ebullició. Foc suau uns 20 minuts. El deixarem reposar mentre fem un petit aperitiu,

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: